El dia 17 de febrer de 1924 queia una neu flonja que enfarinava una petita població de l’Alt Penedès. Una bona minyona estava per néixer en una casa de pagès, però el part es presentava complicat. La llevadora va dir que convindria cridar el metge. El Llorenç, marit de la Maria, la jove partera, va anar a telefonar a l’únic telèfon que hi havia al poble. Al cap de dues hores arribava com un felí caminant per sobre la neu un Ford de l’època. En va baixar, elegantíssim amb el seu llarg abric negre, el prestigiós doctor Dexeus, pare de l’actual doctor Dexeus.La nena, molt blanca de pell, va néixer amb la cara rodona, les galtes rosades i el cap nimbat d’una espessa cabellera negra que amb els anys es va tornar de color coure. “Neus, li posarem, ja que ha nascut en un dia de neu.” La Neus és la meva mare que avui compleix 87 anys.
(extret de La Capsa verda. A la foto, petita com un segell i ampliada, es veu la Neus festejant amb el Laureà, el meu pare. La llegenda diu que aquesta foto va ser presa abans o després de dinar, no sé, al castell de Subirats, on amb la colla d'amics van anar a celebrar un aplec)
La Neus fa una cara feliç, acollidora, per enamorar-se'n, vaja.
ResponEliminaLa història al voltant del naixement, revela que tens unes dots de narradora excel·lent per arribar al cor de les persones.
Felicitats.
Que bonic com recordes el naixement de la mare.
ResponEliminaLa meva, nascuda l'any 20 a un petit poble d'Osca, en va tenir als 40 anys, i va morir aviat farà 11.
La recordo sovint, i reconec contínuament coses seves en mi. Cada vegada més, de fet.
Vius i morts conviuen en la nostra memòria. Quina casa més viva, la Memòria!
ResponElimina