De la mateixa manera
que les persones treballadores, ja sigui en un taller, en un despatx, en una biblioteca
o fent teletreball no som «recursos humans», la Terra no és una simple
subministradora de recursos sinó un ésser viu i té la seva saviesa. De fet, la
saviesa de la vida, com explica Raimon Panikkar al seu llibre Ecosofia (Fragmenta Editorial), editat i
introduït per Jordi Pigem, que va conèixer i col·laborar amb Panikkar, una de
les veus més lúcides que la filosofia catalana ha donat al món en terrenys tan innovadors
com el diàleg intercultural i interreligiós.
Regaleu-vos la lectura d’aquest llibre que
ens introdueix en la reflexió no només necessària sinó urgent, sobre la manera
com hem de tractar la natura, el nostre «cos extern, el nostre espai vital, la
nostra llar». Cal una actitud ecològica, per suposat, però és necessari anar
més enllà, ampliar el concepte. L’ecologia busca retardar els efectes nocius de
l’espoli a la natura buscant formes de pal·liar-los amb solucions com ara el desenvolupament sostenible. Però per poc
que hi pensem ja es veu que no podem créixer més sense arribar al col·lapse,
que és cap a on anem. Amb el desenvolupament sostenible el que fem és allargar
l’actual status quo, que per a res no
vol perdre el seu domini sobre la realitat. En la seva valuosa tesi Panikkar planteja
una transformació radical: la humanitat està lligada a la vida de la Terra i
ens cal canviar l’òptica capitalista de fer rodar el món com una màquina i
tractar la Terra com el que és: un ésser viu, no un sac d’objectes al nostre
servei i que al pas que anem serà com ofegar la gallina dels ous d’or.
No n’hi ha prou amb l’ecologia: cal
l’ecosofia no pas com una actitud poètica, romàntica o fins i tot racional,
sinó com un canvi real: no podem relacionar-nos amb la Terra amb el sol concurs
de la ment. Cal superar aquest marc estret. On ens porta l’ecosofia? Al
«descobriment de la nostra contingència, a la consciència de la nostra situació
real». Ara, amb la pandèmia, sembla que hauríem de saber-ne una mica més, de la
nostra situació real al món, però...
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 1 d'abril de 2021. A la fotografia, una imatge de la flor del codonyer feta el mateix dia 1 d'abril de 2021)
