I arribarà un
moment en què vegis que tots som un
i que la vida
flueix dins i fora de tu.
George Harrison
A George Harrison. The Inner Light, una vida espiritual (Editorial
Milenio), el doctor en musicologia Francesc Vicens Vidal centra la biografia d’aquest
Beatle en aquest aspecte de la seva vida i obra, en aquest cas, la creació
musical. George Harrison (Liverpool, 1943 – Los Ángeles, 2001) tenia el
convenciment que la música constitueix un camí cap a la realització espiritual
i humana, i va obrar en conseqüència. Poques són les figures de la seva talla i
fama dins del món de la música popular que hagin desenvolupat una carrera artística
en la qual la vivència espiritual és al centre.
Quan
fem un repàs de la nostra biografia personal a vegades comprenem coses que en
el seu moment no podíem entendre perquè no teníem la perspectiva. George
Harrison era el meu Beatle preferit, com Ringo Star ho era de la meva amiga
Natàlia. Ens distanciàvem del parer de la resta dels amics, que apreciaven de
forma unànime, sense discussió, les personalitats artístiques de John Lennon i
Paul McCartney. Però si és molt soso,
deien. Sí, ara llegeixo que al ‘meu’ Beatle l’anomenaven el ‘Beatle tranquil’ o
també li posaven el sobrenom d’Angelo
misterioso. Ambdues coses, com escriu el professor Vicens, revelen una
personalitat ascètica, introspectiva, contemplativa i consagrada a bussejar
qüestions existencials, sens dubte una cosa ben estranya en una rutilant estrella
del rock.
És just per aquest motiu que aquest Beatle
m’atreia, interessada com sempre he estat per temes metafísics i deixant-me
conduir pel meu esperit recercador d’altres maneres d’entendre i viure
l’espiritualitat, en aquell moment les orientals. La lectura de Sidharta de Hermann Hesse hi havia
influït, sens dubte. Però també el coneixement a fons de la poesia de
Rabindranath Tagore, l’apassionant lectura de la biografia de Gandhi, així com
els escrits de Lanza del Vasto, deixeble seu.
S’ha parlat molt de la trobada
providencial dels Beatles, en un programa televisiu, amb el professor Joan
Mascaró, traductor del sànscrit a l’anglès del Bhagavd-Gita. La vàlua de Mascaró aquí s’ha conegut tard. La Guerra
Civil, la postguerra i el llarg franquisme van apagar molts llums, van deixar
moltes habitacions de la cultura a les fosques. El mallorquí Joan Mascaró, que
abans de la guerra havia donat classes de sànscrit a la Universitat Autònoma de
Barcelona, és un dels representants més rellevants de la primera meitat del
segle XX, de la influència de l’Índia a Occident.
En realitat la trobada es va donar entre
el professor Mascaró i el Beatle Harrison, per a qui la relació amb l’Índia i
la seva religiositat també s’efectuaria a través de Maharishi Mahesh Yogui, que
el va introduir en la meditació transcendental, i el músic Ravi Shankar, amb
qui col.laboraria musicalment i establiria amistat per tota la vida. En aquesta
excel.lent biografia escrita per Francesc Vicens en la qual es posa l’accent en
l’espiritualitat de George Harrison, es reprodueixen les cartes que Harrison i
Mascaró es van creuar.
Ja en plena crisi d’egos pujats, consum de
drogues i presències com la de Yoko Ono (aleshores encara l’amant de Lennon),
crisi que espatllava la convivència de la banda, els Beatles van viatjar a
l’Índia. Les fotografies dels Beatles a l’Índia són a la retina dels joves de
la meva generació. Per iniciativa de Harrison, que ja hi havia viatjat amb
anterioritat, el febrer de 1968, i amb ganes de renovar-se en tots sentits, els
Beatles amb les seves parelles van fer una estada llarga en un ashram, on van rebre els ensenyaments de
Maharishi. Star va aguantar només deu dies, de seguida va fer les maletes i
se’n va tornar a Anglaterra. Lennon i McCartney s’hi van estar més temps, però
en aquell ambient de silenci van començar a aflorar el que ja s’havien endut de
viatge, i es pot dir que el que havien anat a buscar, una revelació, una llum,
no la van pas trobar. És evident que amb les alforges que portaven no es podia
pas produir un canvi significatiu en les seves vides, hauria estat un miracle. Amb
tot, l’Índia no els va deixar indiferents i la seva aura va influir en la seva
música posterior, com reporta el professor Vicens en el seu llibre, que al
final de cada capítol recomana l’audició d’algun dels discos dels Beatles,
sobretot de les composicions de Harrison que fan referència a la seva
experiència espiritual, sempre viscuda amb intensitat, al límit.
Fins al final de la seva vida, George
Harrison, fidel al seu instint de recerca del que hi ha d’espiritual en la
matèria, en la vida, va seguir amb el seu propòsit: trobar Déu, que en el seu
cas es va revelar en una cara de la cosmologia espiritual hindú, en la faç de
Krishna. Francesc Vicens Vidal, que durant molt de temps ha estudiat la
trajectòria humana, espiritual i musical del Beatle Harrison, en dóna puntual
informació a George Harrison. The Inner
Light, una vida espiritual. Ho va ser, una vida espiritual, des del moment
en què George Harrison va saber canalitzar les seves inquietuds espirituals en
una música que les reflecteix.
(article publicat a l'Eix Diari, 5 de juliol de 2017)
