Escric enmig de l’enrenou
de màscares, disfresses, carrosses, rues, sermons, pregons i lluentons que
acoloreixen de sàtira la disbauxa del Carnaval, seguit de la ratlla fina que
marca el límit entre el dimarts de Carnaval i l’enterrament de la sardina i el
dimecres de Cendra, primer dia de la Quaresma, la primera referència de la qual
es troba en un escrit de l’any 332 per part del bisbe i primer historiador de
l’església cristiana Eusebi de Cesarea, que en parla com d’una festa litúrgica
consolidada. Llegeixo aquesta data en una publicació recent: Per què celebrem? L’origen de 100 festes
populars (Albertí editor), d’Albert Vidal, que en el seu recull fa un repàs
de la nostra Catalunya en festes, que són moltes i molt variades, algunes de
celebració ben antiga. Festes d’origen precristià com el mateix Carnaval, que
té les seves arrels en les festes paganes d’hivern.
Les nostres festes es donen la mà amb un
esperit de celebració que tan s’avé, qui ho diria, amb el nostre tarannà
treballador i ordenat la resta dels dies. Diu Albert Vidal que el Catàleg del
patrimoni festiu de Catalunya inclou més de mil festes populars. A les quals
sens dubte caldria afegir-hi les que no estan catalogades, festes locals per
celebrar el que sigui que aglutini una població al voltant d’una festa. La
imaginació de la gent sempre ha estat al poder abans que fos una proclama de la
meva generació (1968), potser perquè ha estat una generació que va plantar cara
al poder amb la voluntat de fer-ho d’una manera festiva i pacífica.
Així, doncs, tan bon punt deixem enrere el
dol per l’enterrament del Rei Carnestoltes, de seguida ens posarem a la cuina
per fer la crema de Sant Josep, celebrar el diumenge de Rams i la llum de la
Pasqua, amb les cantades de caramelles i la dolça mona que regalarem als
fillols i filloles. Mentrestant no ens haurem perdut l’espectacle de les
Passions, els Via Crucis al carrer, les parades dels Armats i els seus
tabals... Cal no oblidar que des que som al món, i d’això ja fa molts
mil·lennis, la música i les danses sempre han estat presents en festes, rituals
i representacions, posant la pell de gallina de la gent, compartint una emoció
que s’encomana.
(article publicat a La Fura, 27 de febrer de 2019)
