Lleó XIV i la rosa blanca

 

Dos dies després d’esdevenir Lleó XIV: el passat 8 de maig de 2025, i en un dels seus primers gestos, el nou sant Pare es va desplaçar al Santuari de la Mare de Déu del Bon Consell a Genazzano, als afores de Roma. Aquest santuari, que està regentat pels religiosos de l’Orde de Sant Agustí, a la qual pertany l’actual bisbe de Roma, allotja una antiga imatge de Maria molt estimada pels agustins i en memòria de Lleó XIII.

     Per sorpresa, en el viatge de tornada, el papa Lleó XIV es va aturar a la basílica de Santa Maria la Major, on està enterrat el papa Francesc: volia retre-li homenatge. En un gest significatiu en la visita al seu antecessor en la càtedra de Sant Pere, Lleó XIV va fer l’ofrena d’una rosa blanca, que va col·locar sobre el marbre on de manera tan succinta només diu: «Franciscus». La rosa blanca era en memòria de Teresa de Jesús Infant, una santa molt venerada pel papa Francesc i de la qual just el dia 17 de maig de 2025 ha fet cent anys que va ser canonitzada pel papa Pius XI.

     L’any 2023, amb motiu dels 150 anys del naixement de Teresa de Jesús Infant i en el centenari de la seva beatificació, en l’Exhortació Apostòlica:  C’est la confiance, el papa Francesc va posar de relleu el gran tresor que és seu «camí espiritual»: «la confiança que ens permet posar en mans de Déu el que només Ell pot fer». Recordem que l’any 1997, el papa Joan Pau II va nomenar Teresa de Jesús Infant doctora de l’Església destacant la «ciència de l’Amor» que va caracteritzar el capteniment de la carmelita francesa.  

     En un rosari de felices coincidències, els lectors recordaran que l’any 1887, en el seu pelegrinatge a Roma una joveníssima Teresa Martin: aleshores només tenia 15 anys, va conèixer el papa Lleó XIII al qual va demanar permís per entrar al Carmel. «Lleó XIII va afrontar la defensa  de la dignitat, la justícia i el treball», va dir el papa Lleó XIV als cardenals que formen part del Col·legi Cardenalici sobre el per què va escollir aquest patronímic inspirador.

(article publicat a la revista Pluja de Roses. Setembre/Octubre de 2025. A la imatge una rosa blanca al jardí de casa abans que la sequera de l'any passat fes fonedissos tots els rosers...)

El misteri d'una imatge

      Quan estudiava italià a l’Istituto Italiano di Cultura a l’últim curs vam fer unes lliçons de traducció que als alumnes ens van resultar molt atractives gràcies als bons oficis de Francesco Ardolino, aleshores un jove romà que havia aterrat a Barcelona. Francesco Ardolino es va doctorar en Filologia Catalana amb una tesi sobre Jordi Sarsanedas. Va ser a través de les classes del Francesco que vaig descobrir Federigo Tozzi, un escriptor del Novecento que va morir de manera prematura als 37 anys per causa de la pandèmia de la grip del 1918. La seva obra, que destil·la una important dimensió poètica, psicoanalítica i fins i tot mística, de seguida em va interessar. L’obra de Tozzi no va ser reconeguda en tota la seva vàlua fins després de mort, com acostuma a passar amb una literatura que la crítica actual en diu ‘replegada en la interioritat’ de l’ésser humà, tot al contrari de la literatura estàndard, comercial, que tendeix a l’exterioritat a través d’arguments on passen moltes coses.

     Em vaig enamorar dels textos poètics de Bestie publicats per Federigo Tozzi l’any 1915, que el professor Ardolino ens va presentar per traduir a classe. Eren textos relativament curts, i els alumnes fèiem propostes fins a enllestir la traducció catalana. Sortíem tan eufòrics que buscàvem llibres de Federigo Tozzi a les llibreries. No va ser fàcil trobar-ne. Fins que un dia una coberta amb una imatge magnètica em va cridar l’atenció. La imatge il·lustrava el llibre Con los ojos cerrados, de Federigo Tozzi (Alba Editorial, 1998). No podia deixar de mirar aquell rostre amb els ulls tancats que em semblava que tenia el sol a dins. Vaig mirar a l’interior per veure qui era l’autor d’aquella pintura extraordinària... En l’edició s’havia omès l’autoria de la imatge.

     No va ser fins uns anys després que es va desvetllar el misteri de la imatge que il·lustra la coberta del llibre que Federigo Tozzi va publicar l’any 1918: vaig descobrir amb gran alegria l’autor davant mateix del quadre en una visita al museu d’Orsay: Odilon Redon, el màxim representant del simbolisme pictòric francès, un moviment que s’oposa al realisme i al naturalisme, com el mateix Federigo Tozzi. Ambdós fan aparèixer el seu art sota la llum d’una poesia de la interioritat en una mística de la percepció.  

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 5 de setembre de 2025. A la imatge, pintura Amb els ulls tancats, d'Odilon Redon)