Quan s’experimenta un sentiment profund ens sembla sentir-lo al mig del cor, en aquell punt central del cor que s’escalfa amb una calor sostinguda i manyaga. Aquesta escalfor em sembla un senyal. Veig el cor com una imatge física del nostre desig espiritual d’unió, ja que ens sentim la part d’alguna cosa. De Déu? De la Creació? De la Naturalesa? Del Cosmos? Segurament estic parlant del mateix. Som part d’alguna cosa més gran i amb el cor sentim el desig de retornar-hi, de retrobar-nos amb l’Arrel, amb el Centre, amb el Cor de l’Existència. dilluns, 21 de febrer del 2011
Del cor al Cor
Quan s’experimenta un sentiment profund ens sembla sentir-lo al mig del cor, en aquell punt central del cor que s’escalfa amb una calor sostinguda i manyaga. Aquesta escalfor em sembla un senyal. Veig el cor com una imatge física del nostre desig espiritual d’unió, ja que ens sentim la part d’alguna cosa. De Déu? De la Creació? De la Naturalesa? Del Cosmos? Segurament estic parlant del mateix. Som part d’alguna cosa més gran i amb el cor sentim el desig de retornar-hi, de retrobar-nos amb l’Arrel, amb el Centre, amb el Cor de l’Existència. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És ben bé així. El cor és el primer que dóna el senyal d'emoció. Potser l'alerta li ve d'alguna altre lloc, però el sentim justament al mig del pit, cor que batega i altera el fluir de la sang.
ResponElimina"Si enmig de les adversitats sents al cor serenitat, goig i pau... això es amor".
ResponEliminaTeresa de Jesús