Fa una hora era al jardí prenent una tassa de te i llegint el llibre de l'amiga Olga Xirinacs. He fet aquesta fotografia amb el mòbil -quina temptació, la imatge, oi? Continuo la lectura a casa, ja que ara fa massa vent. Aquestes proses d'Olga Xirinacs fan entrar dins del seu món, fan caminar amb els seus pensaments...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olga Xirinacs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olga Xirinacs. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 d’abril del 2016
Te i bona lectura
Etiquetes de comentaris:
lectura,
Olga Xirinacs,
te
divendres, 26 de setembre del 2014
Escric perquè estimo la vida. In memoriam Montserrat Abelló
La poeta i traductora Montserrat Abelló i Soler va morir a Barcelona el
passat dia 9 de setembre, a 96 anys. Havia nascut a Tarragona l’1 de febrer del
1918. Entremig hi va haver la seva formació, la guerra civil, l’exili, la
família, el retorn, i tantes coses bones i no tan bones, tot ho va viure amb
l’entusiasme que li era característic.
Dóna fe d’aquest entusiasme la seva biografia atapeïda de vivències, i una
obra poètica que l’expressa amb una incandescent intensitat. Sí: Montserrat
Abelló estimava la vida tal com és i tal com ella la va viure, i per això volia
escriure-la segons ella mateixa. A començaments dels anys 70, en un viatge a
Anglaterra amb una amiga, va descobrir la poeta Sylvia Plath, amb la qual es va
identificar de seguida: Després de llegir
la seva poesia i els seus diaris, per fi vaig trobar una persona que veia la
poesia com jo, menys clàssica, més basada en el sentit de les paraules. També volia
viure una Vida amb majúscules, tenir home, tenir fills, ser una gran
poeta…Resumint podria dir, com dic en un dels meus poemes, que escric perquè
estimo la vida i, així, la faig meva moltes vegades.
Vaig veure Montserrat Abelló fa dos mesos, el 19 de juliol, a Poesia des
dels Balcons, II Festival de Poesia al Carrer a Riba-roja d’Ebre. Dedicada
aquesta exitosa segona edició del Festival a Montserrat Abelló, també se li va
fer un homenatge en forma de llibre. En el pròleg, deia Montserrat Abelló a les
poetes: Animo a totes les poetes que
escriguin des de la seva veritat, perquè sols així poden produir una poesia
autèntica.
Montserrat Abelló en estat pur: franca, directa, ho sé per experiència. Vaig conèixer Montserrat Abelló fa
molts anys, i en una circumstància que em porta molt bons records. Quan l’any
1988 vaig decidir el meu camí com a escriptora, vaig presentar-me al Premi
Don-na (el guanyaria l’any 1990) amb una novel.la que portava per títol Es fa fosc i que va quedar finalista.
Montserrat Abelló formava part del jurat, i la seva actitud convidava a
parlar-hi. En un moment donat de la conversa, li vaig demanar no pas què li
havia agradat del llibre sinó quines falles tenia. Va somriure àmpliament, com
sempre feia, i em va dir, categòrica: Potser
has precipitat una mica el final. Bona escriptora i bona lectora,
Montserrat Abelló em va donar una primera lliçó literària que mai no he
oblidat.
El camí literari d’Abelló ha estat fecund, ja que s’ha prodigat també en
l’àmbit de la traducció.
Al costat d’una obra poètica moderna, sense retòrica, seguint
el fil del ritme intern que li dictava una poesia escrita amb una veu tan
càlida com sorprenent dins del nostre panorama literari, Montserrat Abelló ha
estat una traductora d’alt nivell. A ella devem Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla inglesa del segle XX. (Editorial Ausa, 1993). Pel mateix camí,
moltes poetes catalanes tenim ben present la seva generositat personal, com
apuntava en el seu blog Olga Xirinacs. En una ocasió li va traduir graciosament
uns poemes a l’anglès. També graciosament en va traduir uns de meus l’any 1998,
quan vaig publicar una plaquette d’autor editada en diverses llengües que duia
per títol A sis veus. Va ser
presentada en el Congrés Internacional d’Exlibristes celebrat a Sant
Petersburg. Sis poemes i sis ex-libris dedicats a tres poetes russos i a tres
poetes catalans.
Aquest mateix any 1998 vaig dibuixar un ex-libris per a Montserrat Abelló.
Hem compartit vetllades poètiques, i envitricollades jornades en què fèiem de
jurats de premis, i els merescuts homenatges que se li han fet. Deia Abelló que
la seva poesia és com dialogar amb ella mateixa. Sí: la seva veu poètica,
ingènita i vital, flueix amb una gran naturalitat. Celebrem-la.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 26 setembre de 2014)
Etiquetes de comentaris:
Montserrat Abelló,
Olga Xirinacs,
Poesia des dels Balcons,
Sylvia Plath
dissabte, 14 de desembre del 2013
Dones llegint
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha encetat un cicle
d’exposicions: Mirades a la col.lecció. Són mostres
temàtiques amb obres procedents de la nodrida col.lecció del museu, fins ara desades
a les reserves i que ‘desenvolupen episodis que passen desapercebuts en el
discurs general de la visita als espais permanents’, com es llegeix en els
arguments d’aquesta encertada idea. En aquest moment, a l’exposició Dones
es pot apreciar una ben seleccionada mostra d’imatges femenines de la
col.lecció que van des del segle XVII fins a la dècada de 1960. D’aquesta època
hi destaca una inquietant i literària pintura de Ramon Pichot de 1964: Figura femenina, on s’amaga una història
–secreta?- de desolació i solitud com les que va pintar Edward Hopper.
Igualment evocador d’alguna història personal és el retrat d’època romàntica de
Maria Anna Martorell, d’Antoni Caba (1880).
En aquesta mostra que per la seva extensió en el temps abarca diferents moviments
artístics –barroc, neoclassicisme, realisme, modernisme, noucentisme i
diferents estils figuratius del XX- que expressen la visió cultural de la
feminitat, en les pintures de les èpoques més recents es retraten figures de
dones llegint llibres o periòdics.
Dones llegint és un tema recurrent en la pintura, ja des d’aquells retaules
del Quatrecents en què en les escenas de l’Anunciació es veu Maria llegint. Tot i
la seva jovenesa, Maria era una dona culta des del moment en què havia estat
presentada al Temple pel seus pares, hi havia viscut i s’hi havia format en el
coneixement de les Escriptures.
Estem avesats a veure pintures amb dones assegudes en butaques, sofàs,
canapès, cadires de jardí o fins i tot dones dretes, recolzades en un balcó o
en una finestra, o passejant, que llegeixen el llibre que tenen a les mans amb
una actitud concentrada, receptiva. La meva amiga Carme Riera, la pintora, cada
any per aquestes dates té la delicadesa d’obsequiar-me un calendari que aprecio
molt: Frauen lieben Bücher, editat
per Jokers, on en cada mes de l’any es troba reproduïda una imatge d’una o més
dones llegint, imatges procedents de les millors pintures que es poden veure
als diversos i ben moblats museus d’arreu del món. Aquestes imatges de dones
llegint van acompanyades per frases de dones escriptores de nivell. Una joia,
vaja.
Així, mentre ens passejàvem per la silenciosa Sala de
Temporals de la
Biblioteca Museu Víctor Balaguer –només se sentien les
nostres passes encoixinades-, i a mesura que m’anava sentint atreta per l’aura
de pintures com La lectura, de
Ricardo Macarrón, o Figura femenina,
de Jaume Planas,
o Noia asseguda llegint davant d’una
taula, d’Antoni Pichot, o Dona
llegint el diari, de Ramon Pichot, pensava que aquestes obres també farien
un bon paper en el calendari Frauen
lieben Bücher. Fins i tot se m’anaven acudint mentalment els noms de les
escriptores que, amb alguna frase escollida dels seus textos, podien dialogar
amb les imatges d’aquestes pintures: Caterina Albert-Víctor Català, Mercè
Rodoreda, Olga Xirinacs, o Helena Valentí, que en una entrevista de 1987, tres
anys abans de morir, deia uns mots que per la seva actualitat podien haver
estat escrits ahir mateix: Em sento
catalana (…) La terra, el mar, les olors, la llengua mateixa... Aquest país té
molta força. Agafar el fil de la llengua ha estat una aventura del tot
engrescadora, una qüestió de veu pròpia. Des que tradueixo al català, a més,
mantinc una relació molt més fluïda amb la llengua. Una llengua de la que dia a
dia palpo la seva vitalitat continguda…
Vitalitat continguda com l’actitud de les dones llegint en els quadres de
la col.lecció del Museu Balaguer. Que, lluny de la passivitat, són l’expressió
viva d’un corrent d’energia fluint de les lletres als ulls, i dels ulls a
l’ànima de les coses… No us perdeu la visita a l’exposició Dones.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 13 de desembre de 2013. A la imatge, Dona llegint, de Matisse)
Etiquetes de comentaris:
Antoni Pichot,
Biblioteca Museu Víctor Balaguer,
Carme Riera Domènech,
Caterina Albert-Víctor Català,
Helena Valentí,
Jaume Planas,
Mercè Rodoreda,
Olga Xirinacs,
Ramon Pichot,
Ricardo Macarrón
Subscriure's a:
Missatges (Atom)