tag:blogger.com,1999:blog-41839330874412282152024-03-16T02:11:35.933+01:00El vel d'HarmoniaTesi-antítesi-síntesiTeresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.comBlogger1388125tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-54580618114082012872024-03-14T11:12:00.000+01:002024-03-14T11:12:16.145+01:00Una carmelita copatrona d'Europa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSjI-kMY0MlLEn7iTYQHEkpNyEwEj4zskt63YUWdVMdghD5c_0X-aWrnk5VdiA6Bj0uBFi8oyh9-JBXVO1kEhpR6M3m6W3qztGdY2Afne8lNmiIcxHQaNKMp93xEwMR7Ph8RVqilSRhBo4e6IIjz35nCmCQ6JDN_waMyEQZ9QJBDTiPTyeedn1Px3bbnHy/s1866/Imatge%20Edith%20Stein.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1866" data-original-width="1566" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSjI-kMY0MlLEn7iTYQHEkpNyEwEj4zskt63YUWdVMdghD5c_0X-aWrnk5VdiA6Bj0uBFi8oyh9-JBXVO1kEhpR6M3m6W3qztGdY2Afne8lNmiIcxHQaNKMp93xEwMR7Ph8RVqilSRhBo4e6IIjz35nCmCQ6JDN_waMyEQZ9QJBDTiPTyeedn1Px3bbnHy/s320/Imatge%20Edith%20Stein.jpg" width="269" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: justify;">El dia 9 d’agost de 2018, trobant-nos a la riba del llac Garda, vaig
entrar en una església molt senzilla, sense cap rellevància monumental.
L’atractiu havia estat un cartell a la porta amb una imatge en blanc i negre que
em va cridar l’atenció: una dona vestida amb l’hàbit de carmelita duia
l’estrella groga que marcava els jueus en l’època nazi. Es tractava d’una
iconografia de la filòsofa i mística d’origen jueu Edith Stein, en religió
Teresa Beneta de la Creu. Amb la seva germana Rosa, va ser detinguda pels nazis
i enviada a Auschwitz. Nascuda a Wrocław el 12 d’octubre de 1891, va morir assassinada
al camp d’extermini el dia 9 d’agost de 1942. L’any 1998 el papa Joan Pau II la
va proclamar santa. Un any després va ser declarada copatrona d’Europa.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">En professar com a
carmelita l’any 1933, Edith Stein va dir: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Soc al lloc que pertanyo des de fa
temps</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Ser monja no la va alliberar de la mort a causa del seu origen
jueu. Teresa Beneta de la Creu va ser una dona d’idees no només filosòfiques
sinó sobretot d’idees espirituals. A la seva cel·la, l’any 1936 va acabar
d’escriure </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 115%;">Ésser
finit i ésser etern</span></i><span style="line-height: 115%;">, una obra que es
considera el seu testament intel·lectual i espiritual al mateix temps. </span><span style="line-height: 115%;">Des del monestir, la carmelita vivia
amb preocupació els esdeveniments polítics. </span><span style="line-height: 115%;">La
nit del 8 al 9 de novembre de 1938 es va desfermar la fúria de l’odi racial que
la història coneixerà com «la nit dels vidres trencats». Una persecució
frenètica i salvatge es va desencadenar contra els jueus. El 2 d’agost de 1942,
vint-i-sis anys després de la defensa de la seva tesi doctoral sobre l’empatia,
va ser detinguda per la Gestapo. Els presos eren desposseïts de les seves pertinences
i de tot el que els identificava com a persones amb una vida anterior. Els noms
eren substituïts per números. Espoliada de tot va entrar a la càmera de gas. No
es pot dir, però, que Déu no fos a Auschwitz: hi era en el cor de persones com
Edith-Teresa, que, preveient aquell final, havia dit: «Accepto la mort que Déu
m’ha destinat».<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(publicat a <i>Pluja de Roses</i>. Març / Abril de 2024)</span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-23862523288867902212024-03-09T10:13:00.004+01:002024-03-09T10:19:13.475+01:00Élisabeth Louise Vigée Le Brun<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTUa78yPQbC5sjcC2obtnLSAudchhaogrENs6X1GjyIFgLUbjMrWCWthptQCgosTkPtnkyzimuwC6jwM5kX00um4LNUiHlRcODoaN7dBtewFjoE0vBTsFn3dFL9AhKxc7pxk3IY5volrEM2xTbXdzHhqmlqjKhi25gOYxfCTJ6KVJJJBzRgdYhg_l5sG3m/s2948/Imatge%20coberta%20Mundus%20muliebri,%20de%20Marc%20Fumaroli.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2948" data-original-width="2128" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTUa78yPQbC5sjcC2obtnLSAudchhaogrENs6X1GjyIFgLUbjMrWCWthptQCgosTkPtnkyzimuwC6jwM5kX00um4LNUiHlRcODoaN7dBtewFjoE0vBTsFn3dFL9AhKxc7pxk3IY5volrEM2xTbXdzHhqmlqjKhi25gOYxfCTJ6KVJJJBzRgdYhg_l5sG3m/s320/Imatge%20coberta%20Mundus%20muliebri,%20de%20Marc%20Fumaroli.jpg" width="231" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">José Ramón Monreal ha traduït del francès, ara publicat per Acantilado,
un assaig brillant: </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 115%;">«Mundus muliebris»</span></i><span style="line-height: 115%;">, </span><span style="line-height: 115%;">de Marc Fumaroli, sobre una artista extraordinària: Élisabeth
Louise Vigée Le Brun (1755-1842). Pintora de l’Antic Règim en el seu aspecte
femení i autora rellevant, potser ha estat massa ignorada per les nostres
generacions tal vegada perquè va unir la seva carrera artística a la reina
Maria Antonieta, que, per edat, era la seva contemporània. La pintora Vigée Le
Brun va ser la retratista oficial de Maria Antonieta i la imatge que volien
donar del món que representaven: un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mundus
muliebris</i>, una manera com volien que fossin els ornaments de les dones, ja
fossin vestits, llaços, capells i joies, ja fos la cura en l’embelliment dels
rostres i pentinats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Élisabeth Vigée Le
Brun es va avançar al seu temps i va trobar complicitat en Maria Antonieta.
Vigée Le Brun tenia bon gust i veia lletges les modes d’aquell temps. S’explica
que se les enginyava per preparar els rostres de les seves models sense les enfarinades
i pintures que n’oculten la frescor, la gràcia o el caràcter, i buscava un
aspecte més natural també en els pentinats. D’aquesta manera va influir en la
moda, en l’aparença de les </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">belles</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;"> del seu temps.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Amb bon criteri
editorial, al llibre s’han inclòs reproduccions de quadres representatius de
l’art d’Élisabeth Louise Vigée Le Brun que mostren l’exquisida capacitat
d’aquesta pintora francesa per conjugar la semblança de la retratada, ja fos la
reina, una dama de la cort o un autoretrat, amb una idealització tan subtil com
respectuosa, amb la creació d’una harmonia que és alguna cosa més que bellesa:
és proporció, conjunció. Només cal mirar amb deteniment el retrat de Maria
Antonieta amb un llibre a la mà (1785), o el retrat de la jove duquessa de
Polignac (1783), o el seu propi retrat amb la paleta a les mans. L’elegància
està en la posa tant com en els vestits i els barrets que no velen el rostre:
l’il·luminen amb la suavitat d’una lluna càlida. La pintora havia estat consagrada
ben aviat: amb 19 anys va ser elegida membre de l’Acadèmia de Sant Lluc, tenia
molts encàrrecs i es deia que era </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">l’orgull de França</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, el </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">llapis immortal</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari La Fura, 8 de març de 2024)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-67305470242207807502024-03-01T10:42:00.004+01:002024-03-10T10:52:34.002+01:00Tàpies i el zen<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHuf3iK2fT-0XygGH_C5h2p3_fah2p4lGp3TrrVM-sXtAr6l6pLds8JxbvJlbICunzjHWRD6Mfb7qJM9jV3erMX-M6D45aZ-bIGyTdiM-_FjqspFAySCxSUUxN2_gy2JrNHiZ3kuXpaWr1jrBxcpBaKbU_jBNspOuOplSK_PK1cbledpEsMYxrzjoQmUvt/s1349/Pintura%20zen%20L'univers,%20de%20Sengai%20Gibon.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="741" data-original-width="1349" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHuf3iK2fT-0XygGH_C5h2p3_fah2p4lGp3TrrVM-sXtAr6l6pLds8JxbvJlbICunzjHWRD6Mfb7qJM9jV3erMX-M6D45aZ-bIGyTdiM-_FjqspFAySCxSUUxN2_gy2JrNHiZ3kuXpaWr1jrBxcpBaKbU_jBNspOuOplSK_PK1cbledpEsMYxrzjoQmUvt/s320/Pintura%20zen%20L'univers,%20de%20Sengai%20Gibon.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">El nostre marc mental és el d’Occident, tot i que la nostra
generació contestatària ja va fer-se pròxima a Orient sobretot després de la
Segona Guerra Mundial, amb l’acostament al Japó de personalitats religioses com
Thomas Merton i les peregrinacions a l’Índia de poetes i músics <i>beats</i>, que van explorar doctrines, filosofies
i les formes que l’art i la literatura prenien amb la seva influència. Aquí, a
l’avançada, ja ens havíem fet ressò de l’estètica del budisme zen amb la
publicació en temps de la República d’<i>El
llibre del te</i>, d’Okakura Kakuzo, que va traduir Carles Soldevila. Una joia
que un jove Antoni Tàpies va llegir a casa seva. Més tard vindrien les lectures
que van fer les delícies de la nostra curiositat sensible i intel·lectual: els
llibres d’Alan Wats: <i>L’esperit del zen </i>i
<i>el camí del zen</i>, i els més canònics
de Daisetz Teitaro Suzuki, ell sí mestre zen.</span></span><p></p>
<span style="line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;">Antoni
Tàpies va sentir-se atret per la filosofia zen que ja havia seduït els nostres
primers <i>haijin</i>: conreadors d’<i>haiku</i> i <i>tanka</i>, com Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit (enguany es commemora<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8GA2BiQvPMK6mQJO2rAY49J-0l-ckawAD32s4VZcCKcHqg-BrBTE4iN3vAGnV8z6-PNv7nh8MLWjhJ95OAFesbx9dB7_k1DJgdk-L5mjz6iOlD-1dhHxoBhxRA7UR83t8w_lZ84YqSztnVbtM3peakQ5qRCPbYQvO2Wmsh2OUaQN5TcRcZRUjMS2GG5S/s1667/Pintura%20influ%C3%A8ncia%20zen%20Tansformaci%C3%B3,%201990,%20d'Antoni%20T%C3%A0pies%20.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="1667" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8GA2BiQvPMK6mQJO2rAY49J-0l-ckawAD32s4VZcCKcHqg-BrBTE4iN3vAGnV8z6-PNv7nh8MLWjhJ95OAFesbx9dB7_k1DJgdk-L5mjz6iOlD-1dhHxoBhxRA7UR83t8w_lZ84YqSztnVbtM3peakQ5qRCPbYQvO2Wmsh2OUaQN5TcRcZRUjMS2GG5S/s320/Pintura%20influ%C3%A8ncia%20zen%20Tansformaci%C3%B3,%201990,%20d'Antoni%20T%C3%A0pies%20.jpg" width="320" /></a></div><br /> el centenari de la seva mort), Màrius Torres, Carles Riba, Salvador
Espriu. En l’<i>haiku</i>: poema de tres
versos, trobem la immediatesa que propugna el zen: un coneixement intuïtiu,
d’un sol cop, una il·luminació de l’instant que no és altra cosa que ell mateix
en la seva pura realitat i nuesa. Aquesta immediatesa traslladada a la pintura
vol dir per una banda que ha d’estar realitzada amb economia de mitjans com en
el <i>zenga</i>, una forma pròpia de pintar
a tinta amb senzillesa, simplicitat, realitzant el traç de manera espontània,
sense correccions. Una aspiració del pintors zen un exemple de la qual trobem
en la famosa pintura <i>L’univers</i>, de
Sengai Gibon, i que Tàpies va mirar molt, tant que va inspirar un dels quadres:
<i>Transformació</i> (1990), que aquests
dies es mostra en l’exposició <i>Tàpies.
L’empremta del zen</i>. No tots els quadres exhibits en aquesta mostra
assoleixen la ingravidesa i immediatesa del zen: Tàpies va passar molt temps
amb la pintura matèrica. La intenció zen hi és, però li pesen encara les masses
i els traços insistits, repintats. On assoleix més lleugeresa és en les petites
pintures, on el traç és directe, sense pensament, tan sols el moviment que
esdevé en aquell instant.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">(article publicat a <i>El 3 de vuit</i>, 1 de març de 2024. A la primera imatge la pintura <i>L'univers</i>, de Sengai Gibon; a la segona imatge, <i>Transformació</i>, d'Antoni Tàpies) </span></span></div>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-75791582812574451902024-02-13T19:18:00.000+01:002024-02-13T19:18:03.454+01:00Transparències de Dolors Puigdemont<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxStvT05o64soR5BycUY3U9QlWC5ghUJH7M-4D7zpHoJjWr8B85zUtl5iCTpFFGZrWHfpKatT8w0L3N9fggo8AQYo0lVve3N1wyUR26VIeQh45BqAq8lSbZbaPNc6l_1JIDWzcplzEyiIKgHMYKwWrE3YlunL8RRqaAiSE6p1YN9giRF1UpjLnK6y7o42d/s900/Obra%20de%20Dolors%20Puigdemont%20exposada%20a%20Can%20Mario%20de%20la%20fundaci%C3%B3%20Vila%20Casas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="529" data-original-width="900" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxStvT05o64soR5BycUY3U9QlWC5ghUJH7M-4D7zpHoJjWr8B85zUtl5iCTpFFGZrWHfpKatT8w0L3N9fggo8AQYo0lVve3N1wyUR26VIeQh45BqAq8lSbZbaPNc6l_1JIDWzcplzEyiIKgHMYKwWrE3YlunL8RRqaAiSE6p1YN9giRF1UpjLnK6y7o42d/s320/Obra%20de%20Dolors%20Puigdemont%20exposada%20a%20Can%20Mario%20de%20la%20fundaci%C3%B3%20Vila%20Casas.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;">Dolors Puigdemont, nascuda a Amer, Girona, l’any 1950, és una
artista plàstica contemporània que des dels anys vuitanta, quan va iniciar la
seva carrera artística, ha elaborat una obra de gran nivell creatiu el fil
conductor de la qual és la transparència com es pot veure ara en la tria
escollida de peces que conformen l’itinerari expositiu <i>Transparència endins</i>, que té lloc al museu Can Mario de
Palafrugell.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">A partir de l’any
2006, la singular bellesa, la llum que desprenen les obres artístiques de Dolors
Puigdemont, van responent de forma sensible a les etapes del seu itinerari
vital, a les fites de la seva vida interior molt en la línia del cultiu
espiritual a través de l’art com la pionera de l’art abstracte, Hilma af Klint,
abans de l’espiritual en l’art cultivat per Vassily Kandinsky, i que ja havia
tingut un precedent de representació, en aquest cas, figurativa, del món
espiritual en el visionari William Blake. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Amb la barreja de
diferents tècniques i materials: la malla metàl·lica, el paper, la tela, la
llana, la sal, el pa d’or, el vidre, la fusta o les restes de poda, Dolors
Puigdemont ofereix a l’espectador unes peces aèries i volàtils unes, lluminoses
i transparents totes, que respiren i fan concebre l’art com un procés
espiritual.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">En el seu darrer
assaig, <i>La fuga de Dios</i>, diu
l’astrofísic i especialista en filosofies orientals Juan Arnau, que el seu
llibre </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">planteja una cosmovisió en la qual la creació no es concep
com un acte de poder sinó com un lliurament: Déu renuncia a ser sobirà del món
i es desfà en el món</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Aquest és el ble que recorre tota
l’obra creativa de Dolors Puigdemont: una donació, un present de l’esperit en
una forma artística que atrau a la vista pel seu magnetisme i la seva
transparència.<o:p></o:p></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">En
l’exposició de Dolors Puigdemont es mostren unes peces de malla metàl·lica que
es poden interpretar com universos mòbils, flotant en l’espai. Si la vida, el
món, és creatiu, per analogia la vida, el món, ofereix una invitació a que
nosaltres també en siguem. En la creació de les seves obres, Dolors Puigdemont invita
els espectadors a ser creatius des de la contemplació.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">(article publicat al setmanari <i>La Fura</i>, 9 de febrer de 2024. A la imatge, una obra de Dolors Puigdemont) </span></span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-717367247097956572024-02-02T12:06:00.002+01:002024-02-02T12:06:29.878+01:00Notícia de Juliana Morell<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBX6f2UVV8OrnJMNwqrGkA6SYitomU5pMMrjKM1flTxwCAHP-W6VUyBvSuqaLlaRgRI3bLimPNUq5g7hfxFygwBjxA2s6PFHQ5IYTSBgFCF2xXDOj-xceMdjTEF7JWggPTDoYDvkZJm8ONySFH3bK4J-jlPkEzMfZi4OCmgiRbOgfAl7sHSzqQkihaP8Ly/s2934/Juliana%20Morell%20vestit%20amb%20que%20va%20defensar%20tesis%20filos%C3%B2fiques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2934" data-original-width="2234" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBX6f2UVV8OrnJMNwqrGkA6SYitomU5pMMrjKM1flTxwCAHP-W6VUyBvSuqaLlaRgRI3bLimPNUq5g7hfxFygwBjxA2s6PFHQ5IYTSBgFCF2xXDOj-xceMdjTEF7JWggPTDoYDvkZJm8ONySFH3bK4J-jlPkEzMfZi4OCmgiRbOgfAl7sHSzqQkihaP8Ly/s320/Juliana%20Morell%20vestit%20amb%20que%20va%20defensar%20tesis%20filos%C3%B2fiques.jpg" width="244" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: times;"><span style="text-align: justify;">Una tarda ens disposem a descobrir al monestir de Pedralbes </span><i style="text-align: justify;">El llegat retrobat de Juliana Morell</i><span style="text-align: justify;">. La
mostra reivindica l’humanista catalana que és esmentada en el Paranimf de la
Universitat de Barcelona.</span></span><p></p>
<span style="font-family: times;"><div style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Juliana
Morell, nascuda al carrer de la Cendra de Barcelona l’any 1594 i morta a
Avinyó, França, l’any 1653, era filla il·legítima de l’erudit Joan Antoni
Morell, filla adoptiva de Joana i filla natural de Bartomeua. Joan Antoni
Morell era mercader, botiguer i canvista i va educar la filla segons els
paradigmes humanistes des de l’edat de quatre anys, quan va descobrir les seves
aptituds intel·lectuals. Estudiant vuit hores al dia, als dotze anys Juliana ja
dominava el llatí, el grec, l’hebreu, el castellà i el francès, i va estudiar filosofia,
teologia, arts i dret, matèries en les quals va destacar fins al punt de
defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió. Juliana Morell s’havia
refugiat a la ciutat francesa amb el seu pare quan aquest va ser acusat
d’homicidi. Als tretze anys va sentir la crida a la vida religiosa. En realitat
va voler fugir del matrimoni que el pare li havia concertat i va entrar al
monestir de Santa Praxedes d’Avinyó, on va professar com a dominica. Va ser
priora tres vegades. En la pau del convent, Juliana Morell va dur a terme una
tasca intel·lectual i espiritual al nivell de les seves capacitats. D’humanista
polifacètica, Morell es va convertir en una autora espiritual amb l’escriptura
d’<i>Exercices spirituelles sur l’eternité</i>,
així com d’una història del restabliment i la reforma del monestir de Santa
Praxedes. A la Universitat de Barcelona s’han conservat cinc llibres de la seva
biblioteca amb l’exlibris manuscrit i es poden veure en l’exposició. La
curadora, Georgina Rabassó, escriu en els crèdits: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">El seu pensament articula la lògica i la mística
eròtica d’una manera orgànica i fluïda, tenint com a resultat la dissolució
d’una paradoxa. Per a Juliana Morell, raó i amor van de bracet: l’una pondera
les decisions i l’altre connecta les persones entre si i amb la divinitat</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">També
destaquen, especialment en un monestir reformat, les seves referències a la
versió hebrea dels versets bíblics</span><span style="line-height: 115%;">. </span><span style="line-height: 115%;">De
fet, Juliana va assumir el repte d’intentar compatibilitzar els seus antecedents
jueus i la seva participació a la Contrareforma</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 2 de febrer de 2024. A la imatge, una fotografia del vestit que Juliana Morell va portar quan va defensar la seva tesi a la casa paterna de Lió) </span></div></span>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-4081604580960462912024-01-13T10:59:00.002+01:002024-01-13T10:59:47.369+01:00Lanza del Vasto<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixBcne7vzXLLwynAhrvRtXNVrEr6RX4qlHiVvJ-pT0eldKTiroe_0phm0Wy4D3KZSKM283A6o5qZuXdKb7YMm6t39uKNbQjkSMhL39gUmeD1dnJ0oKgEaCirIKFaPYAbLH_WPBlxbXSpEzVY_w6C3-h3PtI8GQUScxFKjHUZ7E2xm37cXzOtn6EKT2EKId/s736/Lanza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="736" data-original-width="533" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixBcne7vzXLLwynAhrvRtXNVrEr6RX4qlHiVvJ-pT0eldKTiroe_0phm0Wy4D3KZSKM283A6o5qZuXdKb7YMm6t39uKNbQjkSMhL39gUmeD1dnJ0oKgEaCirIKFaPYAbLH_WPBlxbXSpEzVY_w6C3-h3PtI8GQUScxFKjHUZ7E2xm37cXzOtn6EKT2EKId/s320/Lanza.jpg" width="232" /></a></div><br /><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">La no-violència és prou coneguda, però potser no ho és tant
en quina mena de filosofia i disciplina es basa. Sabem que en cos i esperit la
va practicar Gandhi, i que aquest va tenir deixebles. Un d’aquests deixebles va
ser Lanza del Vasto: aquest és el nom de ploma d’un jove italià nascut a San
Vito dei Normanni l’any 1901. Entre els anys 1936 i 1937 va fer un viatge a peu
a l’Índia després d’haver fet una conversió de caràcter espiritual arran d’una
frase sobre la Trinitat de Tomàs d’Aquino que li havia impactat quan estudiava
filosofia. En tornar de l’Índia va escriure <i>Pelegrinatge
als Orígens</i>, que aquí va publicar en català Miquel Arimany l’any 1961. En
aquest llibre que recull les cartes adreçades a la seva mare i a l’amic Luc Dietrich,
hi destaca la figura de Gandhi, que li va donar el nom de Shantidas, que vol
dir </span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">«</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">servidor de la pau</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">»</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Gandhi va
encarregar a Lanza del Vasto difondre l’esperit no-violent per Occident.
Després de la Segona Guerra Mundial, aquella ferida que encara sagna (un
exemple el tenim ara mateix a Gaza en una desgraciada torna de la Xoà), l’any
1948 Lanza del Vasto va fundar la Comunitat de l’Arca, que ha tingut un paper
molt destacat en la divulgació de la no-violència a Europa. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">A Catalunya la no-violència
va calar fons i no és agosarat afirmar que la gent de la meva generació n’estem
encara amarats, aquest esperit és present en el nostre inconscient col·lectiu.
La ‘revolució dels somriures’ és un derelicte d’aquesta filosofia molt bella,
però que potser ha resultat ingènua per a la bel·licositat i la intemperància
que teníem davant, si bé encara no s’ha acabat res, la història continua.<o:p></o:p></span></span></p>
<span style="line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;">Vaig
conèixer Lanza del Vasto, aquell home amb barba blanca i figura venerable que
parlava amb veu pausada cada vegada que venia a Barcelona i reunia una bona
colla de joves en un local que tenia la Comunitat de l’Arca sota unes voltes al
carrer de Santa Maria, davant de la catedral de Santa Maria del Mar. Quan hi
passo per davant recordo amb la mateixa intensitat del primer dia el desig per
explorar la vida interior que dona sentit humà a la nostra vida, així com l’incipient
interès pel diàleg intereligiós que m’hi portava.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;">(article publicat a La Fura, 12 de gener de 2024) </span></div></span>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-75851653768746428292024-01-07T10:46:00.004+01:002024-01-07T10:46:56.045+01:00Honraràs pare i mare<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaC6iBtM_qTiV7-7U_FtulFxoRrpdRjhDa_IHfYzIFtM_-TOOswFV2BppLFR1V03QueQvR1c2rir3yFWgeC9UqJSghSEhSwi63WtnomwPB5mdl-wNgGvtvavEQPGu0ez5I5DvU10cfMxs50X_Kfu8Z3DmSG7CvjZSRRyrp81ghvdyThji91JUqDCNoEevO/s684/La%20foto%20m%C3%A9s%20coneguda%20dels%20meus%20pares,%20La%20Torre,%201947.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="684" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaC6iBtM_qTiV7-7U_FtulFxoRrpdRjhDa_IHfYzIFtM_-TOOswFV2BppLFR1V03QueQvR1c2rir3yFWgeC9UqJSghSEhSwi63WtnomwPB5mdl-wNgGvtvavEQPGu0ez5I5DvU10cfMxs50X_Kfu8Z3DmSG7CvjZSRRyrp81ghvdyThji91JUqDCNoEevO/s320/La%20foto%20m%C3%A9s%20coneguda%20dels%20meus%20pares,%20La%20Torre,%201947.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">He llegit <i>Honraràs pare
i mare</i> (Fragmenta), de Leticia Asenjo, psicòloga especialitzada en infància
i família, escriptora i mare, dades significatives per pensar aquest quart
manament, un dels fonaments de la nostra cultura, i també de les cultures orientals:
honrar el pare i la mare que ens han donat la vida. Però a vegades aquest pare,
o aquesta mare, o tots dos, no han estat prou bons, o gens, per a la nostra
vida física, però molt sovint tampoc per a la nostra vida moral i espiritual.
En aquests casos es fa difícil honrar-los, si bé el sentiment de culpa inculcat
a través de la religió sobretot, però també pel mandat de la tribu, fa que es
faci el que s’ha de fer a desgrat de si ho mereixen o no.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Estem programats per vincular-nos</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, escriu Asenjo. La lògica de la natura diu que un infant no
sobreviu si no rep la cura necessària, si bé hi ha diverses maneres de fer-ho
segons som rebuts i per instint escollim una o altra forma a través del vincle
segur, el vincle insegur i el vincle ambivalent. L’instint de vida és poderós i
les criatures troben la manera de sobreviure en un vincle insegur o ambivalent,
encara que hi ha infants que psíquicament en resulten afectats. D’aquí venen
patologies que Asenjo coneix prou, començant per la seva pròpia experiència
familiar.<o:p></o:p></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">L’antropòleg Lluís Duch ens va ensenyar que la biografia ens explica.
Fins a l’adolescència em vaig criar amb un pare absent: arribava quan jo me
n’anava a dormir i tantes de les festes assenyalades el pare no hi era. Al meu
germà i a mi ens va criar la meva mare que va fer tots dos papers. El paper de repressora
va comportar que de joveneta tingués rampells de ràbia contra ella. Però era
una dona intel·ligent i amorosa que va tenir una gran paciència que amb els
anys he pogut reconèixer. Al pare l’estimava perquè era el meu pare i era un
bon home, però a la mare l’he honrat fins al dia d’avui en que fa gairebé tres
anys que és morta. És el que sent el meu cor més enllà del manament. Quan la
figura del pare i la mare surten de la biografia i s’instal·len en el lloc simbòlic
que els correspon com a arquetips, esdevenen les figures que ens donen
l’oportunitat d’aprendre el misteri de la vida. El mestratge ve del bé i del
mal, i som nosaltres qui hem de discernir una cosa de l’altra. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 5 de gener de 2024. A la fotografia, els meus pares l'any 1947 quan jo encara era en somnis) </span></span><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-55167874803871620232023-12-16T11:56:00.004+01:002023-12-16T11:57:19.816+01:00Marina Tsvetàieva<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDaVEzVA20bhHCBFBoePj6RFatcJIaESb_NkaNEjhC_O0iyEYF1ZttkAFqLwnr6gzeiyDjBIh6-ubAb9yOI7y8mlxc7l8Uc9nkPF7TyCluJPfTlyRasas8WefWfCDyAZFjC1QtsZtQEkb8DUznFdtB8O-WVKFQwKKtqKPMVBSO5zueg17KkHfyfhvstzy/s1253/Imatge%20Marina%20Tsviet%C3%A0ieva.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1004" data-original-width="1253" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEDaVEzVA20bhHCBFBoePj6RFatcJIaESb_NkaNEjhC_O0iyEYF1ZttkAFqLwnr6gzeiyDjBIh6-ubAb9yOI7y8mlxc7l8Uc9nkPF7TyCluJPfTlyRasas8WefWfCDyAZFjC1QtsZtQEkb8DUznFdtB8O-WVKFQwKKtqKPMVBSO5zueg17KkHfyfhvstzy/s320/Imatge%20Marina%20Tsviet%C3%A0ieva.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">És una bona notícia la publicació de </span><i style="text-align: justify;">Fites</i><span style="text-align: justify;">, de Marina Tsvetàieva. Laia Malo va obtenir el 21è. premi de
traducció Vidal Alcover per la seva traducció del rus al català. Marina
Tsvetàieva (Moscou, 1892 – Ielàbuga, 1941) és una de les poetes més rellevants
de la literatura russa del segle XX. Això no obstant, va ser ignorada durant
molt de temps, tot i haver estat reconeguda des de molt jove: l’any 1910 va
publicar el seu primer llibre. Tenia divuit anys. A aquest oblit hi va tenir a
veure la Revolució russa, els seus exilis a París i Praga, hi va tenir part la
Segona Guerra Mundial, hi va fer Stalin: Tsvetàieva va ser una autora prohibida
fins vint després de la seva mort per suïcidi: la seva situació personal i
política es va fer insostenible. La biografia de Marina Tsvetàieva és un camí de
gran dramatisme. La seva vida, apassionada i tràgica, es reflecteix en la seva
poesia, en les seves cartes, en els seus escrits en prosa: assaigs, dietaris,
memòries i narracions autobiogràfiques, encara que només hi ha una Marina: el
seu estil literari és inconfusible. Vaig descobrir la veu poètica de Marina
Tsvetàieva l’any 1990, quan la seva traductora en llengua castellana, Selma
Ancira, va publicar </span><i style="text-align: justify;">El poeta y el tiempo.</i><span style="text-align: justify;">
Era el primer llibre de la poeta que es va publicar en el nostre entorn
cultural més pròxim. L’enamorament va ser instantani.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">A <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fites</i>: 84 poemes escrits entre els anys
1916 i 1920, s’inclouen els </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="line-height: 115%;">Versos a Moscou</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">», inspirats en el poeta Óssip Mandelstam,
part del cicle dedicat a Alexandr Blok, i els «Versos a Akhmàtova». Aquest és
un dels trets característics de Marina Tsvetàieva: la seva capacitat per a
l’amor, per a l’amistat i l’admiració envers altres poetes.</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;"> </span></b><span style="line-height: 115%;">A través de Boris
Pasternak, Tsvetàieva va llegir les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegies
de Duino </i>i els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sonets d’Orfeu </i>de
Rainer M. Rilke. Així va començar una correspondència a tres bandes: Pasternak,
Tvetàieva i Rilke, fins a la mort d’aquest, per causa d’una leucèmia, el
desembre de 1926. Rainer i Marina no es van arribar a conèixer, però els dos
escriptors van establir una gran intimitat amorosa, fraternal, espiritual, tal
com es reflecteix als poemes que Marina li va dedicar in memoriam: </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="line-height: 115%;">La teva mort</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="line-height: 115%;"> i </span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="line-height: 115%;">Any Nou</span><span style="line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="line-height: 115%;">. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>La Fura</i>, 15 de desembre de 2023)</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-51822164362366853552023-11-30T19:45:00.001+01:002023-11-30T19:45:19.103+01:00La naturalesa segons Ralf Waldo Emerson<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggbZFKlqlTw2-84HAEQwqlU7174zI026iVLzzFGbIfuoPZgCZ2CRh-xLkvlF8lB6OK37KI1Pel-P9kxVEuOcqK7Aow86a24mspZHJn3co4DyyubqYL-VvLsnF_0XC8dLzRG8h4H9LzbWPLRW6oPzwcirvIgyapAJ6wXGS2ZY1r2xOwABrE5xgSg16nboGL/s3006/20231121_173406.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3006" data-original-width="2240" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggbZFKlqlTw2-84HAEQwqlU7174zI026iVLzzFGbIfuoPZgCZ2CRh-xLkvlF8lB6OK37KI1Pel-P9kxVEuOcqK7Aow86a24mspZHJn3co4DyyubqYL-VvLsnF_0XC8dLzRG8h4H9LzbWPLRW6oPzwcirvIgyapAJ6wXGS2ZY1r2xOwABrE5xgSg16nboGL/s320/20231121_173406.jpg" width="238" /></a></div><br /> <p></p><p style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202122; font-family: Calibri, "sans-serif"; line-height: 115%;">L’any 1836 Ralf Waldo Emerson (Boston, 1803 –
Concord, 1882) va publicar el seu famós <i>Assaig
sobre la natura. </i>Amb el títol més concís de <i>Naturalesa</i>, ara l’acaba de publicar l’editorial Quid Pro Quo en la
traducció de Teresa Bauzà Bosch. L’edició s’acompanya d’unes significatives
fotografies de Nofre Fuster, que il·lustren els vuit capítols de què està
compost aquest assaig l’escriptura del qual cal situar just en els inicis de
l’eclosió del transcendentalisme, un moviment filosòfic, religiós i literari de
notable envergadura que es va mantenir fins al 1860. En aquest corrent de
reforma de l’Església Unitària hi van convergir personalitats de l’època tan
rellevants com Henry David Thoreau, autor de <i>Walden, o la vida als boscos</i>, i Walt Whitman, autor de <i>Fulles d’herba.</i> <b><o:p></o:p></b></span></p>
<p style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202122; font-family: Calibri, "sans-serif";">En els seus escrits
que el temps no ha marcit, ans al contrari, conté perles, Emerson hi exposa la
seva idea d’un Déu interior i la importància del pensament intuïtiu. Per a
Emerson, la veritable independència de l’individu s’aconsegueix amb la intuïció
i l’observació directa de les lleis de la natura: quan l’ésser humà pren
contacte directe amb la natura tot fent ús de la intuïció i l’observació,
esdevé capaç de connectar amb l’energia còsmica, una experiència que no és
lluny de l’experiència contemplativa que ens situa al doll mateix de la font de
la vida, Déu per als creients.</span></p>
<p style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202122; font-family: Calibri, "sans-serif"; line-height: 115%;">A cada pas de la
lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Naturalesa</i>, un llibre que
traspua una fonda espiritualitat, hi trobem frases per anotar que són conceptes
per a meditar com ara aquest: «A la corrupció de l’home segueix la corrupció
del llenguatge».<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>El que veiem del món
és transparent, si bé la dificultat és saber-ho llegir, saber-ho interpretar.
En aquest exercici necessari, Emerson apel·la a viure «una vida en harmonia amb
la naturalesa, l’amor a la veritat i a la virtut», cosa que ha de purificar els
ulls perquè siguin capaços d’entendre el text amb què la natura es mostra.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202122; font-family: Calibri, "sans-serif"; line-height: 115%;">Què n’hem fet, de la
naturalesa? I de la veritat, què n’hem fet? La naturalesa i la veritat ens
parlen, però la veiem, la sentim? Emerson creia en una evolució sostinguda de
la vida natural perquè «la naturalesa no és fixa, és fluïda». Cal veure on ens
hem perdut i, si cal, retornar sobre algunes de les passes que s’han fet en
contra de la naturalesa.<o:p></o:p></span></p><p style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"><span style="color: #202122; font-family: Calibri, "sans-serif"; line-height: 115%;">(publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 1 de desembre de 2023. A la imatge, Núvols de novembre)</span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-43294448315427523562023-11-12T12:16:00.002+01:002023-11-12T12:17:18.620+01:00Feminista María Izquierdo<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4YScFDa5gd2kkNkSHswWEoaaISyOmJq2ev6iUkqZ8kc9MnbdrxDCjaTACDxirwmaXObiO6p9S435AzXxUOa_sT0nwIfwAfiS55LEZ722SxYokkV92Ldkn_ZI3bVO_dBhyphenhyphenBUqXVpx-1ACGzp_k-gMeQhSMsiLtXoQ1sXHq_hoCOS6kKLXwbGXqbxLEZvHp/s1320/Imatge%20pintura%20de%20Mar%C3%ADa%20Izquierdo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1320" data-original-width="1083" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4YScFDa5gd2kkNkSHswWEoaaISyOmJq2ev6iUkqZ8kc9MnbdrxDCjaTACDxirwmaXObiO6p9S435AzXxUOa_sT0nwIfwAfiS55LEZ722SxYokkV92Ldkn_ZI3bVO_dBhyphenhyphenBUqXVpx-1ACGzp_k-gMeQhSMsiLtXoQ1sXHq_hoCOS6kKLXwbGXqbxLEZvHp/s320/Imatge%20pintura%20de%20Mar%C3%ADa%20Izquierdo.jpg" width="263" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">A San Juan de los Lagos, població de l’estat mexicà de
Jalisco, l’any 1902 va néixer María Izquierdo, una pintora de colors intensos i
senyora d’un estil figuratiu surrealista i expressionista. Una pintora enèrgica,
tot i que en els anys quaranta, en plena maduresa artística, Izquierdo
representés amb la mateixa vigoria cromàtica dones en una actitud terriblement
dolorosa. Aquestes obres, amb la dona com a protagonista, estan influenciades
per les pintures d’Antonin Artaud i en el temps coincideixen amb el trencament
de la seva relació amorosa amb el també pintor Rufino Tamayo. Difícilment es
pot separar la vida i l’obra de María Izquierdo, una creadora poc coneguda
entre nosaltres: l’ombra de la seva contemporània Frida Kalho és molt
allargada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Tot i que les
figures femenines de Frida Kalho, generalment autoretrats, són també doloroses,
es presenten amb un estatisme icònic que contrasta amb l’expressionisme dur dels
retrats i maternitats de María Izquierdo, molt lluny també de les pintures de
l’època post revolucionària en què la dona mexicana, sobretot en els murals,
era representada en una forma materna, o com a imatge al·legòrica i mexicanista
de la pàtria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">La crítica moderna,
influïda per la crítica de gènere, considera la pintora María Izquierdo com una
feminista. A la vista de les obres més significatives en el camp de la
representació de la dona, el seu feminisme no és pas per combatre res sinó per
mostrar amb tota la seva cruesa i dimensió tràgica els estralls que la cultura
patriarcal infligeix en el cos i la psique de la dona. Així, en aquestes
pintures dels anys quaranta, María Izquierdo va realitzar obres en les quals es
veuen dones nues, agenollades i lligades a columnes en llocs d’aspecte
atemporal, amb paisatges de caire metafísic, i envoltades de llunes i estrelles,
no pas reals sinó simbòliques. Són quadres que parlen de la tristesa, del
dolor, de la solitud i exposen de manera sagnant la desesperança de la dona en
els seus silencis forçats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">María Izquierdo va
morir a Ciutat de Mèxic l’any 1955. La pintura del seu temps és també una
pintura del temps actual: a Mèxic cada dia es produeixen feminicidis, desgràcia
que també ens toca d’aprop. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari La Fura, 10 de novembre de 2023. A la imatge, una pintura de María Izquierdo)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-90590046859074865532023-11-03T10:19:00.002+01:002023-11-03T10:19:21.825+01:00Edith Stein<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMEZyHKg8JO49lBkW0meeX9uyK1xwTYu-hDWg5Pj_yUpY8KFn6sVR9bjkLlXkzU4nE1b7Tr_lxGdZKkxX5f077Bz35AZ_0h7dzh1nluiRPo3ocKq8N4uEoObprGnNv4TAFOWadR3RcbZi2xsxbXE0xI79q5RegBapHOQ42dIvCj5u99nlgJd5x2Nt_kVG5/s1866/Imatge%20Edith%20Stein.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1866" data-original-width="1566" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMEZyHKg8JO49lBkW0meeX9uyK1xwTYu-hDWg5Pj_yUpY8KFn6sVR9bjkLlXkzU4nE1b7Tr_lxGdZKkxX5f077Bz35AZ_0h7dzh1nluiRPo3ocKq8N4uEoObprGnNv4TAFOWadR3RcbZi2xsxbXE0xI79q5RegBapHOQ42dIvCj5u99nlgJd5x2Nt_kVG5/s320/Imatge%20Edith%20Stein.jpg" width="269" /></a></div><br /> <span style="line-height: 115%; text-align: justify;">A penes coneixem
la filòsofa jueva Edith Stein, assassinada a Auschwitz, i menys encara coneixem
Teresa Benedicta de la Creu, nom que Edith va prendre com a carmelita, que li
farà dir: </span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">«</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">Soc al lloc que pertanyo des de fa temps</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">»</span><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">. Ser monja no la va alliberar de la mort, així les gastava
la prepotència i criminalitat del nazisme.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Teresa Benedicta
de la Creu, que actualment és copatrona d’Europa, va ser una dona d’idees no
només filosòfiques sinó també espirituals. Edith Stein va professar l’any 1933.
La contemplació i la mística no són pas contràries a l’acció: a la seva cel·la,
l’any 1936 va acabar d’escriure </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 115%;">Ésser finit i ésser etern</span></i><span style="line-height: 115%;">, una obra que es considera el seu testament
intel·lectual i espiritual al mateix temps. </span><span style="line-height: 115%;">Des del monestir la carmelita conversa vivia amb una gran
preocupació els esdeveniments polítics. </span><span style="line-height: 115%;">La
nit del 8 al 9 de novembre de 1938 es va desfermar la fúria de l’odi racial que
la història coneixerà com «la nit dels vidres trencats», l’horror de la qual
hem vist reflectit en tants films que exposen com les botigues jueves són
assaltades i saquejades i els ciutadans jueus són apallissats. Una persecució
frenètica i salvatge es va desencadenar contra els jueus. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">La biografia d’Edith Stein té moments
d’una gran intensitat, també afectiva, que ja comença en la infantesa i
adolescència: «En el meu interior hi havia, a més, un món amagat. Tot el que
veia i sentia durant el dia ho elaborava dins meu. Veure un borratxo, per
exemple, em feia una impressió que em perseguia dia i nit i em turmentava».
Veure la indigència de les ànimes alienes turmentava el seu cor de noia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">El 2 d’agost de 1942, vint-i-sis anys
després de la defensa de la seva tesi doctoral sobre l’empatia, la Gestapo va
detenir les germanes Edith i Rosa Stein. Els presos eren despullats de totes
les seves escasses pertinences i de tot el que els identificava com a persones
amb una vida anterior i dignitat humana. Els noms eren substituïts per números.
Teresa Benedicta va ser retornada amb gran violència als seus orígens jueus en
ser despullada del seu hàbit. Així espoliada va entrar a la càmera de gas. No
es pot dir que Déu no fos a Auschwitz: hi era en el cor de persones com Edith
Stein, que, preveient aquell final, havia dit: «Accepto la mort que Déu m’ha
destinat».<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 3 de novembre de 2023. A la imatge, Edith Stein)</span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-53470666352811388602023-10-06T12:58:00.006+02:002023-10-06T12:58:41.346+02:00Parlar d'art<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpHwfT4ARoyIV0qvIT7DpNtXX7Up4eWWiHzIM23r-pCzHdYGftb__X1J2DWz8y6JiXUTBRWJSUFSFv-GMi9eaWvUN0g4U_xm-eP6JeWDGo9Q2hMd39WDQqvqyFI2Ahd9yIfjzWxcc8dExwB-LsyMybOqllXYWrrUIWhi7xfBdfI5iQ2XoeM6XME12NapF/s4608/20230911_133407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4608" data-original-width="2240" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnpHwfT4ARoyIV0qvIT7DpNtXX7Up4eWWiHzIM23r-pCzHdYGftb__X1J2DWz8y6JiXUTBRWJSUFSFv-GMi9eaWvUN0g4U_xm-eP6JeWDGo9Q2hMd39WDQqvqyFI2Ahd9yIfjzWxcc8dExwB-LsyMybOqllXYWrrUIWhi7xfBdfI5iQ2XoeM6XME12NapF/s320/20230911_133407.jpg" width="156" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Des que era joveneta i vaig matricular-me a l’Escola d’Arts
Aplicades i Oficis Artístics per rebre una formació que estimava útil per a les
meves temptatives en el dibuix sobretot, que amb gran atreviment he parlat
d’art. I dic atreviment perquè l’art és un misteri que tan sols es desvetlla
davant la contemplació d’una obra d’art, un fet que en ell mateix ja és
atzarós, tal com, des de la seva personal visió del fenomen, ho explica
l’historiador de l’art Josep Francesc Yvars: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Cada obra d’art nova és com un còdol,
una pedreta de la platja que l’artista llança amb força a aquest mar que és el
temps. Generalment, s’enfonsen tan bon punt toquen l’aigua, i tan sols algunes
vegades volen a flor de superfície i tracen un gargot fugaç que desapareix amb
el batec de les onades. Molt de tant en tant hi resta un petit deixant que
dibuixa un motiu insòlit sobre l’aigua: aquesta és l’obra d’art. Algú
convertirà en història dels signes aquella marca fortuïta amb prou feines
entrevista</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Un artista ho
descriuria d’una altra manera, si és que podria descriure amb paraules, pobres
paraules per descriure el misteri!, el que s’esdevé al seu interior en el
moment de crear aquest còdol que llançat al mar del temps dibuixa un motiu
insòlit sobre l’aigua i del qual en resta un deixant a penes entrevist.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">L’art és abans que
res una necessitat d’expressió de l’ànima, i això explica que fins i tot el
motiu més figuratiu com és un retrat, un paisatge o un bodegó, sigui realitzat
a imatge i semblança de l’artista. En cadascuna de les obres l’artista hi vessa
no només un talent i un estil que si és molt marcat el defineix a la mirada
externa, sinó que també hi destil·la una sensibilitat en la mirada, un anhel de
bellesa i una forma d’espiritualitat que no necessàriament ha de ser sempre
lluminosa com es veu ben clar en les pintures negres de Francisco de Goya per
posar un exemple conegut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Amb aquesta
reflexió succinta, ja que el tema demanaria un assaig més llarg, el que vull
dir és que en cada obra l’artista llança el seu còdol i només un o uns quants
d’aquests còdols tindrà la sort de dibuixar un motiu insòlit en la mar del
temps i que algú convertirà en fita significativa, en història, aquell signe a
penes entrevist quan marcava la seva trajectòria en l’arc del temps.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 6 d'octubre de 2023. A la imatge un fragment d'un plafó del pintor modernista Alexandre de Riquer)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-28445498201685522192023-10-06T12:50:00.005+02:002023-10-06T12:50:33.140+02:00Correspondències entre ciència i religió<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijONvLjCGyy2DeGFaFlkGQjxoUGzsp0nUdaijVdmSEcDjPouhzRyGSTTbf1S-9DcNeeMv3oWgV5S5l0tXUW1KBvaxKM3h6lGFL4X8Ab2gxEh8oGqs0IqKfUdQ5rCkA2Zwkt-PNaGj7IQsnqLXTsV37WHeUKQCp5FiZ7QqM72zqt3u5edgA9PE3Bb7Ojl6B/s3028/20230928_192411.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3028" data-original-width="2154" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijONvLjCGyy2DeGFaFlkGQjxoUGzsp0nUdaijVdmSEcDjPouhzRyGSTTbf1S-9DcNeeMv3oWgV5S5l0tXUW1KBvaxKM3h6lGFL4X8Ab2gxEh8oGqs0IqKfUdQ5rCkA2Zwkt-PNaGj7IQsnqLXTsV37WHeUKQCp5FiZ7QqM72zqt3u5edgA9PE3Bb7Ojl6B/s320/20230928_192411.jpg" width="228" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">De joveneta m’agradava estudiar la Història Sagrada, que amb
el nom ja diu tant. El sagrat toca el misteri, allò que no sabem, però que pel
fet d’experimentar-lo de forma sensible ens mou a creure-hi tant com creiem en
l’amor i sentim el dolor, fenòmens d’expressió immaterial dels quals ningú no
dubta l’existència.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Així, de la mateixa
manera que vaig gaudir amb el coneixement de les històries i personatges de la
Bíblia que com a exemples m’atreien o repel·lien segons la seva qualitat humana,
vaig començar a reflexionar sobre la relació que hi podia haver entre el relat
mític i simbòlic del Vell Testament, que s’inicia amb el poètic relat de la
creació, i una realitat comprovable a través de les ciències, ja fossin físiques,
químiques, biològiques o matemàtiques. La poma com a símbol de coneixement no
només ha estat pintada per grans artistes sinó que, tal com explica la
llegenda, en caure va inspirar en Newton la teoria de la gravetat, la força
d’atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa o matèria.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">La ciència
experimenta sense descans, i progressivament hem sentit a parlar de matèria
fosca, de forats negres, d’antimatèria. Segueixo una mica el fil d’aquestes
investigacions que a desgrat de no entendre-hi prou perquè no és el meu àmbit
de treball, em fascinen perquè un dia o altre vénen a il·luminar el que la
paraula bíblica ha exposat en imatges simbòliques. Ara s’acaba de confirmar que
l’antimatèria, com la matèria, cau avall. I la meva imaginació ja veu la
relació, si més no poètica, entre la paraula Caiguda per parlar de la davallada
dels primers humans segons el relat veterotestamentari amb l’antimatèria que
cau avall, ja que el pecat no pesa pas en el cos sinó en l’ànima. <o:p></o:p></span></span></p><p><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">En els planetes
del nostre sistema solar no opera la força de la gravetat i no hi ha vida
humana i, per tant, cap relat de la creació no hi té cabuda, ni científic ni
religiós. Som els terrícoles que en tant que éssers necessitats de relat, d’una
història que ens expliqui i doni sentit, acudim a tota mena d’Escriptures, ja
siguin inspirades en una creença religiosa o en una creença científica. No es
neguen, es corresponen, si bé s’expressen en llenguatges diferents. </span></span></p><p><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">(article publicat al setmanari La Fura, 5 d'octubre de 2023) </span></span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-37781853626520084752023-09-09T13:00:00.000+02:002023-09-09T13:00:02.140+02:00Teresa i la seva teologia de l'amor en què reneix l'ànima<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvgu4KNm8gEVq5jbNCy3BlsTkgyDsecxAqZWNEgNAQiaklifeP30wzDwrCntFdxri60c-9w0Pzdevpqhi3zuW2CNyu0FP_3trhcClJWv9LjrS-_Dq5hD5Ape_hWLdvSl3gUnImP89FP4Fk4w439us6mfWQGZoA4GlgJKIbdrWZbLjYWLlut3410g7namxB/s1448/Punt%20de%20llibre%20imatge%20Teresa%20de%20Lisieux.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1448" data-original-width="563" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvgu4KNm8gEVq5jbNCy3BlsTkgyDsecxAqZWNEgNAQiaklifeP30wzDwrCntFdxri60c-9w0Pzdevpqhi3zuW2CNyu0FP_3trhcClJWv9LjrS-_Dq5hD5Ape_hWLdvSl3gUnImP89FP4Fk4w439us6mfWQGZoA4GlgJKIbdrWZbLjYWLlut3410g7namxB/s320/Punt%20de%20llibre%20imatge%20Teresa%20de%20Lisieux.jpg" width="124" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Meditar el que es llegeix alimenta l’ànima. Ho va saber Teresa
Martin en un temps en què la vida va començar a accelerar-se. Filla del seu
temps, doncs, va adonar-se que la seva ànima anhelava calma, vida interior, temps
de diàleg amb el bon Déu, que en ella va portar aparellada una lectura aprofundida
de les Sagrades Escriptures.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Amb quinze anys Teresa
Martin va entrar al convent de les carmelites de Lisieux prenent el nom de
Teresa de l’Infant Jesús. Hi va viure nou anys en oració, silenci i ascesi
seguint la Regla del Carmel. Passant de puntetes pel seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">caminet</i>, com en deia del seu camí espiritual, la jove sorprendrà, i
de quina manera, quan un any després de la seva mort el 30 de setembre de 1897,
es publiquin els manuscrits autobiogràfics escrits per indicació d’Agnès de
Jesús (la seva germana Paulina). En la primera edició d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història d’una ànima</i>, va escriure, admirat després de llegir-la, el
prior Godefroid Madelaine: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">La segona lectura em deixà en un
èxtasi que no es pot expressar... De la primera ratlla a l’última hom hi respira
una atmosfera que no és del nostre món...</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;"> Vet aquí el prodigi: complint amb
les obligacions de la vida conventual i mirant de perfeccionar-se, la vida
íntima de Teresa va créixer en esperit fins al punt de, com diu el prior, </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">hom hi troba una teologia que els més bells llibres
espirituals no aconsegueixen sinó rarament en un grau tan elevat...</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Aquest 2 de gener
es van complir 150 anys del naixement de la santa de Lisieux que va iniciar la
seva teologia de l’amor en estimar Jesús, en la mateixa vida cristiana que va
respirar en la seva família i en el convent. Aquest itinerari de progressió cap
a la maduresa espiritual es llegeix a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història
d’una ànima</i>. La lectura proporciona la imatge de l’ànima de la jove carmelita
que, seguint la crida de Jesús en l’Evangeli, és la d’un infant renascut en
l’esperit a través d’ella mateixa (no li van ser pas estalviats els treballs i
el dolor del part espiritual) en la puresa i innocència més essencial. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat a la revista <i>Pluja de Roses</i>, setembre/octubre 2023. A la fotografia, un punt de llibre amb la imatge de Teresa de Lisieux i la seva lletra manuscrita)</span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-52728317600305995982023-09-08T20:07:00.004+02:002023-09-08T20:11:24.067+02:00El desig de llibertat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLRab3E3bT7ce5qPolclXvWui2xOYOHWlK4zseiiyWLPr4HFLRmQm1s4l3q4W0BTvMULd0fQQVM264TL9jNR_O8Oalnab4pfB0ifw2LQoHBKxAVEUDCc0FZHg4qmpCrGQehqwHk3W5n0SFY1e8EDlaKUPglyB2icg0m3v_QOQZGwdOIyOQrXqbcWnJ4yLE/s1533/Palenque1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1533" data-original-width="1110" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLRab3E3bT7ce5qPolclXvWui2xOYOHWlK4zseiiyWLPr4HFLRmQm1s4l3q4W0BTvMULd0fQQVM264TL9jNR_O8Oalnab4pfB0ifw2LQoHBKxAVEUDCc0FZHg4qmpCrGQehqwHk3W5n0SFY1e8EDlaKUPglyB2icg0m3v_QOQZGwdOIyOQrXqbcWnJ4yLE/s320/Palenque1.jpg" width="232" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><i>Colòmbia i Mèxic. De la terra al cor </i>(Tushita
edicions) és el llibre que fa onze dels llibres de viatges que ha publicat
Conxita Tarruell. Com en els llibres anteriors, assistim a una crònica del
viatge narrada amb un estil directe i entusiasta: la viatgera no passa pels
llocs, els viu intensament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">En la crònica del
viatge a Colòmbia hi ha un capítol dedicat a la visita a San Basilio de
Palenque, un poblat fortificat d’esclaus alliberats. De configuració senzilla,
els carrers són sense asfaltar, l’atractiu de Palenque és la seva història que
commou i de la qual jo ja havia tingut notícia en el nostre viatge a Cuba en la
figura dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cimarrons</i>, esclaus negres
fugits impulsats per un desig de llibertat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Set anys després
de la fundació de Cartagena de Indias, que Conxita Tarruell també va visitar, van
fugir de la ciutat alguns esclaus, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cimarrons
</i>que van fundar aquest <i style="mso-bidi-font-style: normal;">palenque</i> de
Colòmbia, ja que aquest és el nom genèric dels refugis d’esclaus a tot el
continent americà. El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">palenque </i>de San
Basilio és un dels més antics. Entre l’any 1570 i 1580, alguns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cimarrons</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es van establir als Montes de María i van
fundar la palissada del Limón. Les fugides eren constants, no sempre amb sort,
els esclaus eren perseguits amb fúria. L’any 1599, un negre d’origen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mandinga</i>, Benkos Biohó, va capitanejar
una fugida d’una quarantena d’esclaus de Cartagena, que van derrotar la
patrulla de vint homes armats que els perseguia, si bé la lluita poc acabava
aquí: els fugitius eren perseguits per altres expedicions d’armats fins que
l’any 1613 els espanyols van signar un tractat de pau que no van trigar a
violar l’any 1619 quan, per causa d’un altercat amb la guàrdia del port, van
capturar Benkos Biohó i el van fer executar a la forca l’any 1621. Tota excusa
era bona, pel que fa al capteniment espanyol, per trencar pactes, i res de nou
pel que fa al desig humà de llibertat per part dels negres esclaus, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cimarrons </i>que, jugant-se la vida, fugien
de la seva condició ignominiosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">A San Basilio de
Palenque es conserva la llengua d’origen africà preservada de forma oral, així
com la música, els rituals, la gastronomia i la medicina tradicional, tot patrimoni
immaterial. De l’Àfrica els negres no se’n van poder endur res llevat de la
dignitat i la consciència del seu valor humà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 8 de setembre de 2023. A la imatge el monument dedicat a Benkos Biohó. Està extreta de la Viquipèdia</span><span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;">) </span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-71800097501054356202023-09-08T10:15:00.005+02:002023-09-08T10:16:20.961+02:00Marianne Werefkin<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVytr3dAgPx_COBXzPqCxVwen26JvJ0OragkTehN_YDOlHVAxtVC3qa8VzYOdvTTWbFL1HAqPgUQOqj_AwoFwZ8_HDa7jTKmwd-qln09UJokGdo-PYGuImmix8OUp--3zNh7rD4Mn0Dk9pbiPGkbFKGKpvhhgAa8COGNNJsldnDUzCVTBKcUuP9KR1jMNQ/s2823/Pintura%20de%20Marianne%20Werefkin%20-%20Fuochi%20fatui.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2823" data-original-width="2239" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVytr3dAgPx_COBXzPqCxVwen26JvJ0OragkTehN_YDOlHVAxtVC3qa8VzYOdvTTWbFL1HAqPgUQOqj_AwoFwZ8_HDa7jTKmwd-qln09UJokGdo-PYGuImmix8OUp--3zNh7rD4Mn0Dk9pbiPGkbFKGKpvhhgAa8COGNNJsldnDUzCVTBKcUuP9KR1jMNQ/s320/Pintura%20de%20Marianne%20Werefkin%20-%20Fuochi%20fatui.jpg" width="254" /></a></div><br /><span style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: times;">La visita aquest juliol a l’exposició <i>L’adresse au paysage. Figures de la montagne</i>, al museu de Belles
Arts de la ciutat alpina de Chambéry m’ha proporcionat el goig de la descoberta
d’unes obres molt rellevants de la pintora expressionista Marianne von
Werekkin, nascuda a Tula, Rússia, l’any 1860, i morta a Ascona, Suïssa, l’any
1938.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Pintora
expressionista, simbolista i fauvista, Marianne Werwfkin va iniciar-se molt
jove, formant-se primer a casa –la seva mare pintava i li va ensenyar tot el
que sabia- i després de la mà del reconegut pintor rus Ilià Repin. Al seu
taller va conèixer el seu company, l’artista Alexei von Jawlensky, amb el qual
l’any 1896 va establir-se a Munic, aleshores un paradís per als artistes. Un
malaurat accident de caça li va deformar la mà dreta amb la qual pintava i això
la va mantenir inactiva durant una dècada. Però la jove va continuar dibuixant
i treballant en l’àmbit artístic on es movia, relacionant-se amb artistes de
talla com Franz Marc, Vasili Kandinsky i Gabrielle Münter. D’aquesta època són
els seus assajos sobre estètica entre els quals destaca <i>Lettres à un inconnu</i>, on hi descriu la seva concepció de
l’Expressionisme.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">L’any 1905 marca
una fita en la biografia artística de Marianne Werefkin quan torna a pintar i a
participar en exposicions, entre les quals la famosa <i>Der Blaue Reiter</i>, l’any 1919 a Munic. Però amb l’esclat de la
Primera Guerra Mundial l’artista, ja separada del seu company, es trasllada a
Ascona, Suïssa, on morirà l’any 1938. Abans, però, haurà entrat en contacte amb
el moviment Dadaista i ella mateixa, l’any 1924, haurà fundat el grup artístic
l’Ossa Major. <o:p></o:p></span></span></p>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">La influència del paisatge de muntanya
donarà a la pintura generalment realitzada al tremp de Marianne Werefkin
l’enorme personalitat que crida l’atenció del visitant a la mostra col·lectiva <i>L’adresse au pausage. Figures de la montagne</i>.
Les muntanyes de Werefkin hi són representades amb tota la seva càrrega
simbòlica i mística en uns colors primaris contrastats per unes línies fortes i
expressives que evoquen estats d’ànim profunds. La muntanya, doncs, és pintada
a la manera subjectiva d’una artista que a través del seu art eleva la natura a
símbol.</span></span><div><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;"><br /></span></span></div><div><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">(article publicat al setmanari <i>La Fura</i>, 7 de setembre de 2023. A la imatge una pintura de Marianne Werfkin, Fuocchi fatui) </span></span><span face=""Calibri","sans-serif"" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></div>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-44247051257481186562023-08-04T13:37:00.004+02:002023-08-04T13:37:44.729+02:00Entre la terra i el cel<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4Q4TLf9Nbiqd-ib29dOhZ43VII7JKV75WvKny385JPzljRLXbuXWDy98SKHgRzrijsVoPUOXdJLu-r_aqVIuAQu25mW0XKN8uj571ome7-KNHdfzR7O1ayjvzNANvqNav9maX6f2rFYnl3UVcfhihtxRxAlHMnnTOOjYpkoq-mt5C1JokCqbGF4jAgwZ/s1843/Aiguafort%20aquarel%C2%B7lat%20de%20Jean-Antoine%20Linck%20(1766-1843).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1503" data-original-width="1843" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEju4Q4TLf9Nbiqd-ib29dOhZ43VII7JKV75WvKny385JPzljRLXbuXWDy98SKHgRzrijsVoPUOXdJLu-r_aqVIuAQu25mW0XKN8uj571ome7-KNHdfzR7O1ayjvzNANvqNav9maX6f2rFYnl3UVcfhihtxRxAlHMnnTOOjYpkoq-mt5C1JokCqbGF4jAgwZ/s320/Aiguafort%20aquarel%C2%B7lat%20de%20Jean-Antoine%20Linck%20(1766-1843).jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;">Quan en els anys setanta vaig fer estudis de psicologia em
vaig enamorar de la psicoteràpia que tot just llavors havia començat a ser
coneguda entre la classe acadèmica: la teràpia transaccional de Carl Rogers. Explicada
senzillament, aquesta teràpia, a diferència d’altres teràpies més materialistes
o psicologistes com la de Sigmund Freud, contempla la dimensió espiritual de la
persona. Freud va obrir moltes portes a l’estudi de la psique humana, però a
penes va deixar oberta la porta d’entrada a la cambra de l’espiritualitat i
justament aquest va ser el punt de discrepància amb el seu deixeble Carl G.
Jung.</span></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">S’explica una
bonica història que, pel seu significat, va esdevenir simbòlica en la
trajectòria humana i intel·lectual del psicoterapeuta Carl Rogers. Fill d’uns
grangers d’Illinois, una vegada, ajudant els seus pares a emmagatzemar la
collita de patates, va fer el que seria per a ell una gran descoberta, va
experimentar una il·luminadora obertura de la ment. Les patates es guardaven en
un graner construït directament sobre la terra. No hi havia, per tant, un terra
de fusta o de rajoles. Per un finestral al sostre hi entraven la llum i el sol.
El jove Rogers va contemplar, meravellat, com a penes transcorregudes unes hores,
de les patates n’emergien dues arrels: unes es dirigien cap al terra buscant la
terra per obtenir l’aigua i els nodriments necessaris per alimentar-se, i unes
altres es dirigien cap al sostre per tal d’obtenir la llum amb què realitzar la
fotosíntesi.<o:p></o:p></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">Aquest fet
observat directament de la Natura sempre mestra, va ser el fet fundacional que
inspirar la teràpia transaccional de Carl Rogers. L’amic Saturnino Pesquero
Ramón, originari d’Inca, Mallorca, en seria entusiasta terapeuta al Brasil, i professor
a la Universitat Federal de Goiás, va ser un ben original intèrpret de genis de
la pintura com Leonardo da Vinci i Joan Miró a través de les publicacions: <i>La pintura religiosa de Leonardo da Vinci </i>i
<i>Joan Miró: la intencionalidad oculta de
su vida y obra</i>, tots dos publicats per Erasmus Ediciones i, encara, <i>Martin Buber. Existencia dialógica y
religión</i>, publicat per Lleonard Muntaner. I és que, com les patates, els
humans busquem el nodriment entre la terra i el cel. I és que </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">no només de pa viu l’home</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, com es diu a l’Evangeli. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 4 d'agost de 2023. A la imatge, un aiguafort d'un pintor alpí del segle XVIII, Jean-Antoine Linck) </span></span><span style="font-family: Calibri, "sans-serif"; line-height: 115%;"> </span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-89093891209779153002023-07-18T13:47:00.006+02:002023-07-18T14:20:14.006+02:00La veu interna<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX4INR6u08GSQ7BuNTQvuI1Q7slqey0v8Mr3pnporflKZpjX4FZRl9iVSOlt5skXkN_9WORIWa3BMfaBoD3qiZxF7giZPbi6gXQM70VWMtiO8jyF1fTcFQBwOZgkycXvFnW-LlA2XGJrvzI7tQBjLmwcpedQGkN931UyGbht1t_ojy7VmXvXQT7oJJBMVS/s1864/Imatge%20rosa%20de%20juliol%202023%20(2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1303" data-original-width="1864" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX4INR6u08GSQ7BuNTQvuI1Q7slqey0v8Mr3pnporflKZpjX4FZRl9iVSOlt5skXkN_9WORIWa3BMfaBoD3qiZxF7giZPbi6gXQM70VWMtiO8jyF1fTcFQBwOZgkycXvFnW-LlA2XGJrvzI7tQBjLmwcpedQGkN931UyGbht1t_ojy7VmXvXQT7oJJBMVS/s320/Imatge%20rosa%20de%20juliol%202023%20(2).jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Parlant sobre la vocació, una vegada
vaig dir que </span><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">«havia sentit una veu
interna» que m’havia invitat a seguir la veu en la seva inspiració, en el seu
impuls. «Però, i si no sents cap veu, com saps si tens una vocació?», em va dir
la persona que m’havia interrogat. La contestació no era fàcil: per molt que
pensi que la veu interna sempre hi és, a vegades no es fa audible, encara que,
com diu la professora Anna Pagés, «la veu del cel apareix sense necessitat
d’apujar la veu». La veu interna i la veu del cel enteses com una mateixa cosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">Crec que no
s’ha de confondre la veu del pensament amb la veu interna. La veu del pensament
sorgeix dels moviments del jo que raona, que és conscient; la veu interna és
alguna cosa que va més enllà, o més endins, d’aquest jo que, com un pal de
paller, sosté la dinàmica de la psique entre el conscient, el subconscient (instints)
i el sobreconscient (sistema de principis ètics i morals heretats).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">Tal com ho
entenc, la veu interna és la veu amb la qual parla la nostra naturalesa
espiritual. D’aquí ve que, en ser tan fonda, nuclear de l’ésser intern, a
vegades quedi oculta rere la veu del pensament, però no resta pas amagada per
aquells que se senten cridats per la veu del cel, la veu de Déu per als qui som
creients.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">La nostra
cultura occidental, judeocristiana, és una cultura que es basa en la Paraula, en
el Llibre, en veus profètiques. De Déu se’n pot sentir la veu tal com, per
exemple, és narrat en l’Antic Testament: Moisès la va sentir en l’esbarzer que
cremava i no es consumia. Déu va parlar al cor de Moisès. Aquesta veu escoltada
en l’intern, aquesta veu del cel, de Déu, acostuma a transformar la persona: hi
ha un abans i un després de sentir la veu fins i tot si té l’aparença de crida
profana, com ara impulsar a l’estudi, a l’art, a l’escriptura. Al capdavall tot
són camins que van a Roma, com deia la meva àvia Maria: «tot és útil, filla,
per a una vida amb qualitat humana». És a dir: que sent i estima la seva
dimensió espiritual.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background: white; color: #222222; line-height: 115%;">(article publicat a la revista <i>Pluja de Roses</i>. Número juliol/agost 2023)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-21237327942889403462023-07-07T11:52:00.000+02:002023-07-07T11:52:00.742+02:00Testimoniatges<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA3vsw3Rqg1Mg4YY0dBfaRDRbbuA9PnpAiY0r2WQcyeLx46SewCEaZ91tX2xeknGE4-S0_-0LP1of4IxINotYyii-bHlUB_8njqtLA8TmYSeqMLEi-bZ4vRhawwO-gTqlW2_f_K6_plixE347IVSabH4xkR9dPonhIFdZp7XJRhTW_czBvHS3nmXs3t1D2/s3036/Foto%20llibres%20sobre%20la%20taula%20del%20jard%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3036" data-original-width="2240" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA3vsw3Rqg1Mg4YY0dBfaRDRbbuA9PnpAiY0r2WQcyeLx46SewCEaZ91tX2xeknGE4-S0_-0LP1of4IxINotYyii-bHlUB_8njqtLA8TmYSeqMLEi-bZ4vRhawwO-gTqlW2_f_K6_plixE347IVSabH4xkR9dPonhIFdZp7XJRhTW_czBvHS3nmXs3t1D2/s320/Foto%20llibres%20sobre%20la%20taula%20del%20jard%C3%AD.jpg" width="236" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Per al relat col·lectiu són importants els testimoniatges. L’any
1977 -ara fa 46 anys que votàvem en les primeres eleccions generals-, va
aparèixer la revista <i>L’Avenç</i> amb la
consigna de recuperar la nostra història ocultada i deformada per la llarga, bàrbara,
fosca i tediosa dictadura franquista. Amb el propòsit de fer </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">memòria històrica</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;"> es va crear la secció </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Temps era temps</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Des del número 2
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç</i>, i tot al llarg d’una
vuitantena de números entre els anys 1977 i 1985, escriptors, professionals i
periodistes significats van escriure un testimoni personal de fets que van
viure de primera mà, generalment un fet significatiu que sovint resumia una
situació, com el cas que conta l’escriptor Manuel de Pedrolo que he llegit en
el llibre que va editar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Avenç </i>l’any
2009 titulat com la secció de testimoniatges </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Temps era temps</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, i que recollia una tria dels textos de fets ocorreguts
entre el 1931 i el 1975, any de la mort de Franco.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Ara que estem
patint una davallada quant a l’ús de la llengua catalana i la voluntat de la
seva extinció per part l’estat que no cessa de fustigar el català i la cultura
que porta aparellada, podem posar-nos més que mai en la pell de l’escriptor
Pedrolo en l’infaust 26 de gener de 1939 quan escriu al seu text testimonial: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">I aleshores, de cop i volta, vaig ensopegar amb allò que m’ha
quedat fix per sempre i que constitueix la meva imatge de la jornada. N’hi va
haver d’altres de punyents, com una d’aquell vespre, quan a la Plaça de
Catalunya vaig veure una noia coneguda que ballava amb un oficial de les forces
d’ocupació, però cap com aquella. En travessar el passatge de la Mercè, em
sobtà una quantitat enorme de llibres amuntegats en el fang (...) M’hi vaig
quedar molta estona, davant d’aquells llibres. Estava impressionat, gairebé
espantat. Algú, probablement amb coneixement de causa, havia cregut que corria
perill pel sol fet de conservar-los en un magatzem. Com en cap altre instant,
vaig sentir amenaçada la cultura, i no pas solament la nostra, sinó totes</span><span style="line-height: 115%;">».<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Un
testimoni de les passades eleccions als ajuntaments informaria que la cultura
no ha estat esmentada ni en mítings ni en programes ni en discursos de
possessió del càrrec. Els llibres no són al fang, però només es compren un dia a
l’any perquè no sigui dit.</span><span style="line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 7 de juliol de 2023)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-13673965590581812192023-07-07T11:44:00.006+02:002023-07-07T11:52:40.184+02:00Penèlope, quina?<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlETO6-tJ-LYdTa7TKLRLeiwUtgKD9xT5_1m03udvGxbi4HBOoWNbDobEJvS8jbXm5_Yh7nVJe6OAJ1ctw7paN7TjKI_eZRiWafJlUMHJPBvqoyriruhiuDf5qDoqFj1-c2s8b5xLJ2_E4b7XszJ-ok3wnJqzz7HSEuYjxIChEhONM9XGjwxL4dgRq4ot/s2190/Imatge%20de%20Pen%C3%A8lope%20de%20Sidney%20Harold%20Mateyard%20-%20c%C3%B2pia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2190" data-original-width="2143" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMlETO6-tJ-LYdTa7TKLRLeiwUtgKD9xT5_1m03udvGxbi4HBOoWNbDobEJvS8jbXm5_Yh7nVJe6OAJ1ctw7paN7TjKI_eZRiWafJlUMHJPBvqoyriruhiuDf5qDoqFj1-c2s8b5xLJ2_E4b7XszJ-ok3wnJqzz7HSEuYjxIChEhONM9XGjwxL4dgRq4ot/s320/Imatge%20de%20Pen%C3%A8lope%20de%20Sidney%20Harold%20Mateyard%20-%20c%C3%B2pia.jpg" width="313" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Penèlope té mil cares, com tots els arquetips. Els arquetips
són models que s’encarnen. Sabem de Penèlope el que Homer va escriure a l’<i>Odissea</i>. El personatge s’inspira en la
dona que espera la tornada del viatge del marit, però no de forma passiva: fila
llençols i té cura de l’administració del palau del rei d’Ítaca –per
administrar bé cal saber manar i dominar les matemàtiques-. Cal imaginar el
palau d’Odisseu si visiteu l’illa grega, ja que només s’indica el lloc on se
suposa que va ser.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Penèlope va
mantenir els pretendents a ratlla, va criar sola el fill Telèmac, li va
ensenyar a llegir i a escriure, era una dona culta que li va explicar la
història del seu poble i li va fer estimar la figura del pare absent, present
en el cor del fill a través d’ella. Penèlope és la imatge de la dona que
aguanta ferma la casa i la hisenda. Amb tantes guerres, el món s’hauria
enfonsat sense aquestes dones fortes que un interessat capteniment amarat de
misogínia simplement pretén tancar a casa. Al seu palau Penèlope fa el que creu
que ha de fer per preservar l’amor, però també l’esperança en el futur: confia
en el retorn d’Odisseu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">John
Langdon-Davies (1897-1971) va ser un periodista britànic que va viure d’aprop
els esdeveniments històrics de Catalunya des del 1920 al 1970. Va ser amic de
Marià Manent i de Josep Pla. Va publicar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mites
i felicitat dels catalans. Reflexions d’un escriptor britànic sobre la
Catalunya dels anys 20 </i>(Pagès Editors). Té un capítol dedicat a Penèlope. </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Dues dones mediterrànies han estat adoptades com a ideals
pels poetes i els contistes: Helena i Penèlope</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Encarnen dues psicologies
diferents, al seu entendre, en la psique masculina: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Tot home intenta reconciliar dintre seu el paper de
pretendent i de marit. Com a pretendent prefereix Helena, com a marit, Penèlope</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Conservador Langdon-Davies. Parla, però, des del seu temps
i no sembla capaç de veure el coratge de Penèlope, la seva personalitat tan
atractiva o més que la d’Helena. Penèlope té mil cares. El periodista, però,
potser en beslluma futures percepcions: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Quan la roba canvia, tot s’altera</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. El passat 13 d’abril va morir Mary Quant, inventora de la
minifaldilla que ha vestit Helenes i Penèlopes del segle XX.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>La Fura</i>, 6 de juliol de 2023. A la imatge, un fragment de la pintura Penèlope, de l'artista prerafaelita Sydney Harold Mateyard)</span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-65786251798051820392023-06-03T13:37:00.005+02:002023-06-03T13:37:50.982+02:00Etty Hillesum, escriptora morta a Auschwitz<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDi8cqwSga-B0CTORUvbLZZ18zIb4g5JLFr8MUzl5J5YxwRn3wcl7dxnh57eou3TZ3rFBwmigaMG2I3Pvun_qbZffvgBZ40ARAGfjWrUkbbXEFQ6x91B83Ncv5UjAdPxCxjn-GWdILrORfirkOWJ8x34QuQZhHQd_8J8IjYH6W0VcICVvi7Pnp4EjwQg/s3307/Imatge%20Etty%20Hillesum%201940.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3307" data-original-width="2489" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDi8cqwSga-B0CTORUvbLZZ18zIb4g5JLFr8MUzl5J5YxwRn3wcl7dxnh57eou3TZ3rFBwmigaMG2I3Pvun_qbZffvgBZ40ARAGfjWrUkbbXEFQ6x91B83Ncv5UjAdPxCxjn-GWdILrORfirkOWJ8x34QuQZhHQd_8J8IjYH6W0VcICVvi7Pnp4EjwQg/s320/Imatge%20Etty%20Hillesum%201940.jpg" width="241" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Una nota de la Creu Roja va informar de la mort d’Etty
Hillesum el 30 de novembre de 1943 al camp d’extermini d’Auschwitz. Una jueva
més entre els milions que van ser liquidats pel règim nazi en la </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">solució final</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Sabem de la seva vida i obra a
través d’un diari escrit entre el 1941 i el 1943. És fascinant la llum d’índole
religiosa que enmig de la fosca desprèn la personalitat d’aquesta jueva
neerlandesa que va morir amb 29 anys. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Aquest any es
compleixen 80 anys de la mort d’Etty Hillesum. Me la va fer conèixer Adrià
Chavarria (1972-2009). El traspàs es va produir quan redactava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes
ferides</i> (Denes editorial, 2011). Me’l va enviar la seva mare, Dolors Curto.
Vaig llegir el llibre amb llàgrimes als ulls. L’Adrià s’havia fet jueu. Hi
havia, per tant, un lligam espiritual entre l’Etty i l’Adrià, que va dedicar
tantes hores d’estudi a Simone Weil, Hanna Arendt, Sarah Kofman, Etty Hillesum,
Ingeborg Bachmann i entre les nostres autores, Helena Valentí i Maria Mercè
Marçal. Filòsof i historiador, s’havia vinculat al Seminari Filosofia i Gènere
de la Universitat de Barcelona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Una part de la literatura europea del segle XX va esdevenir
una literatura de </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">testimoni</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, escriu Chavarria al seu assaig sobre Hillesum. L’havia
començat el 9 de març de 1941. L’últim apunt és del 13 d’octubre de 1942,
escrit en el camp de trànsit de Westerbork, un eufemisme per dir l’avantsala
del camp definitiu de la mort. Començat a escriure a Amsterdam, la jove inicia
un treball d’introspecció profunda que l’acabarà portant al despertar d’una fe
en Déu que es tradueix en una feina altruista sense límits entre els presos.
D’aquí ve la impressió que causa la darrera frase: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Una voldria ser un bàlsam vessat sobre tantes ferides</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">. Aquesta experiència d’un Déu viu, no pas absent en aquelles
hores inhumanes, és el que va commocionar el públic holandès, l’any 1981, quan
es va publicar el diari d’Etty Hillesum, que és a la base de la novel·la
biogràfica escrita per Carmen Guaita: <i>La
celda cerrada. El último viaje de Etty Hillesum</i> (Editorial Mensajero). L’autora
recrea el viatge existencial d’Etty en els tres dies que va durar el viatge des
de Westerbork fins a Auschwitz, on va morir.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 2 de juny de 2023. A la imatge una fotografia d'Etty Hillesum feta l'any 1940) </span><span style="font-size: 14pt; line-height: 115%;"> </span></p><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-60995126767152990222023-05-26T11:58:00.005+02:002023-05-26T11:58:52.451+02:00Poder i desig en qüestió<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzyaIbb7lfFAItYZCZDRDFru2spN5QuyQranaDLiimATZYCDd23lbU4nNX3urfNbXt8VyZQzgMggfgT22ZjzQIt6JPI7CnR7Cb-A9MLt4Op1xiY_G0hfaOixZzX_5q6Q68KfKj7S2CJU8zuwKhEmSCMxDCuvupY6Z_8tSlo5JHLD4m0aClVHAVCTWvA/s3413/20230515_163501.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2240" data-original-width="3413" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVzyaIbb7lfFAItYZCZDRDFru2spN5QuyQranaDLiimATZYCDd23lbU4nNX3urfNbXt8VyZQzgMggfgT22ZjzQIt6JPI7CnR7Cb-A9MLt4Op1xiY_G0hfaOixZzX_5q6Q68KfKj7S2CJU8zuwKhEmSCMxDCuvupY6Z_8tSlo5JHLD4m0aClVHAVCTWvA/s320/20230515_163501.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Llevat de l’amor i la mort, poques coses són posades tant en
qüestió com el poder i el desig, ja des dels primers relats bíblics que vam
conèixer d’infants quan estudiàvem història sagrada. Ens ho explicaven com en un
conte, de forma entenedora per a les nostres ments joves, tot i que hi havia
històries que ja vèiem fosques com la història de Josep, venut com a esclau
pels seus germans perquè el seu pare Jacob el preferia. Quan Josep arriba a
Egipte entra a servir al palau de Putifar. Ho fa tan bé que Putifar li confia
l’administració dels seus béns, muller inclosa. La història la sabem: l’esposa
de Putifar, avorrida de no fer res i tancada a palau, pretén Josep, que es nega
a tenir-hi relacions. No vol trair l’amo i exerceix aquesta autoritat íntima,
una forma de poder. La dona de Putifar, mestressa de la casa, però no de la
seva llibertat ni del seu desig, acusa Josep de voler-la violar. Així és com
entren en conflicte el poder i el desig per part de la dona de Putifar, de la qual,
per cert, no en sabem ni el nom, com apunta Anna Pazos, que ha escrit <i>Poder i desig</i>,<i> </i>un assaig publicat per Fragmenta editorial en la col·lecció de nom
tan atraient: Assaltar la Bíblia, que ofereix llibres de pensament escrits amb
mirada moderna i humanista de registre ampli, sobre qüestions contemporànies a
través de la relectura d’episodis bíblics com la història de Josep. L’episodi
permet a l’autora reflexionar sobre un tema quotidià que és transcendent per a
la vida humana com el poder i el desig.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Amb llibertat de
pensament, i en algunes ocasions basant-se en la pròpia experiència –una manera
de pensar sentint-, Pazos analitza la relació, sovint estreta, entre poder i
desig i, atenció, entre l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">eros</i>
masculí i el femení, amb les seves diferències no només biològiques sinó també
culturals. Interessant de llegir és el capítol quart, on l’autora imagina una
conversa entre Simone de Beauvoir i Hanna Arendt. És evident que el seu punt de
vista com a dones i com a filòsofes dona per a una meditació de calat sobre el
poder i el desig. Pensar des de l’experiència és un grau, com la mateixa Anna
Pazos a l’hora d’escriure el seu assaig assaltant la Bíblia, entrant-hi per
reflexionar, repensant-la des de sí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari La Fura, 26 de maig de 2023)</span></p><br /><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-56852312852031655112023-05-08T12:37:00.002+02:002023-05-08T12:37:44.995+02:00Essenis, cristians i càtars<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8qLpNXbH2SI67UagxOaI-ZT-_lF1VOmi18BRA7cghsSK10eqIlJjST59-UWunc9eNbDUIjeldCVMoCxSwsqy9ZQsJB6_2wEW9RjKymKJm9RlhkHUGzDHWfS_AeznVQEaOnqxwr-GvHk8sVevnenY3Wxh210BKRe5_4RulSEG_qbyWPM0RcaMF6hbEA/s2441/20230508_121022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2441" data-original-width="2076" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ8qLpNXbH2SI67UagxOaI-ZT-_lF1VOmi18BRA7cghsSK10eqIlJjST59-UWunc9eNbDUIjeldCVMoCxSwsqy9ZQsJB6_2wEW9RjKymKJm9RlhkHUGzDHWfS_AeznVQEaOnqxwr-GvHk8sVevnenY3Wxh210BKRe5_4RulSEG_qbyWPM0RcaMF6hbEA/s320/20230508_121022.jpg" width="272" /></a></div><br /><span style="line-height: 115%; text-align: justify;">Hereva de la modernitat, la nostra és una època marcada pel
dubte, el qüestionament, la contestació. Aquest capteniment propi dels nostres
dies ha fet que la investigació sigui un bon pal de paller no per adquirir
certeses absolutes, sinó per confirmar o negar les llums i ombres que durant
segles han planat sobre la fe, la història, l’existència humana.</span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">És en aquesta
tessitura que atrau llegir treballs d’investigació rigorosa com el que durant
dècades ha ocupat Josep Maria Gort (Reus, 1942), interessat en els càtars,
salvatgement cremats a les fogueres de la Inquisició. Ho ha fet des de la seva
condició d’historiador, ja que Josep Maria Gort és també conegut en la seva
faceta de pintor. Aquest treball pacient ara veu la llum a <i>Essenis, cristians i càtars </i>(Voliana Edicions).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">A partir de la
troballa dels manuscrits de Qumran, que donen notícia de l’existència de la
comunitat jueva dels essenis, i basant-se en les recents investigacions i les pròpies
deduccions, Gort vincula la figura de Jesús amb els essenis i el mestratge i
ajut que aquesta comunitat monàstica del desert li haurien pogut prestar,
formulant tesis agosarades com ara que Jesús no va morir crucificat, si bé ho
va ser, com mostra la Síndone, el llençol sant, el sudari que va embolcallar el
seu cos que es guarda a Torí. Els apòstols van ser testimonis de Jesús vivent,
segons es pot deduir de la mateixa lectura dels Evangelis; els primers
cristians no tenien per símbol la creu, sinó la figura d’un peix; Maria
Magdalena va ser una apòstol de primera hora, ho sabem pel seu propi Evangeli
no inclòs, és clar, al cànon, i més dades que els lectors podran valorar per
ells mateixos, tant des de l’ateisme o l’agnosticisme, com des de la fe, que
diria que no minva pas: la figura de Jesucrist, bella, exemplar i amorosa per
damunt de tot, brilla amb tota la seva llum divina i humana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">Josep M. Gort
exposa un estudi comparatiu entre essenis, primers cristians i càtars. Aquests </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">s’acosten molt més al moviment i l’obra de Jesús que no pas
els dogmes imposats pel catolicisme</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;">, escriu l’historiador. I ja tenim un
tema de debat encès, ja que tan bon punt es té coneixement dels càtars sorgeix
la pregunta: per què una determinada Església oficial va voler eliminar-los tan
dràsticament i cruel? Fa pensar.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, 5 de maig de 2023) <span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-92160981008373455182023-04-28T11:07:00.003+02:002023-04-28T11:07:42.905+02:00Françoise Gilot, sobrevivent<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXCHod2pY_RqA6dNzOgEs3pCk2RZXVBnFKcMvYZZXgJaWYjGYAPrroHILleX1zOdQircT2GwWyJkpK7Dnps8Qa2rWxVDhOUcyZm-VZS91SlLIkgKfUYO5lopF0yp2tTTs2pfPhbvqfKB8mBgNNTNMn11AwnR_wTx1GaLpOmwPmCamrX2GR-D-snhXnRA/s2373/Imatge%20coberta%20Mi%20vida%20con%20Picasso,%20de%20Fran%C3%A7oise%20Gilot.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2373" data-original-width="1558" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXCHod2pY_RqA6dNzOgEs3pCk2RZXVBnFKcMvYZZXgJaWYjGYAPrroHILleX1zOdQircT2GwWyJkpK7Dnps8Qa2rWxVDhOUcyZm-VZS91SlLIkgKfUYO5lopF0yp2tTTs2pfPhbvqfKB8mBgNNTNMn11AwnR_wTx1GaLpOmwPmCamrX2GR-D-snhXnRA/s320/Imatge%20coberta%20Mi%20vida%20con%20Picasso,%20de%20Fran%C3%A7oise%20Gilot.jpg" width="210" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><span style="font-family: times; text-align: justify;">Les dones en la vida de Picasso són multitud, però són set
les que van constituir una fita en la seva biografia. Una d’elles és Françoise
Gilot, la mare de Claude i Paloma, que a la mort de Pablo Picasso l’any 1973,
aquest any fa cinquanta anys, no van poder entrar a l’església per acomiadar el
seu pare: Jacqueline Roque els ho va vetar.</span><span style="font-family: times; text-align: justify;"> </span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">Françoise Gilot,
pintora, crítica d’art i escriptora, va ser l’única dona de Picasso que el va
deixar i que va sobreviure a aquest fet. El pintor, irat, la va amenaçar, tal
com explica ella mateixa al seu llibre <i>Vie
avec Picasso</i>, que l’any 1973 va editar Bruguera en castellà. Per tant,
tradueixo aquest fragment exterminador: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Cap dona no deixa un home com jo.
Imagines que la gent s’interessarà per tu? Mai no ho faran per tu mateixa, pel
que puguis ser tu. I si creus que hi ha gent a qui pots agradar t’equivoques
perquè se t’acostaran per curiositat, per conèixer la persona la vida de la
qual ha estat tan a la vora de la meva. I a la teva boca hi restarà només el
gust de la cendra. Per a tu la realitat ja s’ha acabat; acaba justament aquí.
Si tractes de donar un pas fora de la meva realitat, que s’ha convertit en la
teva perquè et vaig trobar quan eres una jove sense formar i vaig cremar tot el
que hi havia al teu voltant, aleshores caminaràs directament cap al desert. Si
de debò te’n vas, això és el que desitjo per a tu</span><span style="line-height: 115%;">».</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%; text-align: center;">Françoise
Gilot i Pablo Picasso van conviure deu anys, entre el 1943 i el 1953, quan es
van separar, encara que, tal com narra en el seu testimoni, magníficament
escrit, al cap de cinc anys la vida en comú de la parella ja s’havia deteriorat.
Gilot es mostra una dona intel·ligent i reflexiva, fins al punt de veure des de
fora la seva dramàtica i insoluble situació: </span><span style="line-height: 115%; text-align: center;">«</span><span style="line-height: 115%; text-align: center;">Totes les altres primeres dames havien intentat representar
el mateix paper, cadascuna d’elles va iniciar el feliçment el seu camí,
suposant que era l’única, per tant, em va ser impossible confiar en la meva
superioritat. El destí d’aquelles dones no depenia exclusivament d’elles,
depenia de Pablo Picasso</span><span style="line-height: 115%; text-align: center;">»</span><span style="line-height: 115%; text-align: center;">.
Françoise Gilot va sobreviure no només anímicament a la ruptura amb Picasso, al
qual dedica el llibre, sinó també físicament: Françoise Gilot, nascuda el
novembre de 1921 té 101 anys. Havia conegut Picasso quan tenia 21 anys i el
pintor 61.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%; text-align: center;">(article publicat al setmanari La Fura, 27 d'abril de 2023. A la imatge, coberta de "Mi vida con Picasso", de Françoise Gilot) </span></span></p>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4183933087441228215.post-48419664522601315082023-04-06T10:39:00.007+02:002023-04-08T10:25:04.372+02:00Josep M. Poblet a l'Havana<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVdgOfPtoMIO9wJwQ-y5nvTvG8Kserf6JhoaRwqUW4-4sA_zX6fPGnwHCx6enscG0_8N0eF7uO_QIxOltwrCaUCU3vYp-B2XP4qJCePUE4fdhbLbZoZzzBMmvCN3UMTegSqOFmOQXQAooHEbWc2a5CZ9_c0fq1QnBpEUijj_e_dREq90mUrCoU2Dz6Gg/s1438/Fragment%20coberta%20Estampes%20de%20Cuba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1094" data-original-width="1438" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVdgOfPtoMIO9wJwQ-y5nvTvG8Kserf6JhoaRwqUW4-4sA_zX6fPGnwHCx6enscG0_8N0eF7uO_QIxOltwrCaUCU3vYp-B2XP4qJCePUE4fdhbLbZoZzzBMmvCN3UMTegSqOFmOQXQAooHEbWc2a5CZ9_c0fq1QnBpEUijj_e_dREq90mUrCoU2Dz6Gg/s320/Fragment%20coberta%20Estampes%20de%20Cuba.jpg" width="320" /></a></div><br /> </div><br /><span style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La recuperació dels escriptors que han donat testimoni de la
diàspora catalana arran de la guerra civil és una tasca tan meritòria com
necessària. <i>De Barcelona a l’Havana...
passant per Dernius </i>(Adesiara), de Josep M. Poblet (Montblanc, 1897 –
Barcelona, 1980), va ser un dels primers llibres publicats a Mèxic l’any 1942.
Ara el podem llegir en l’edició i introducció de Jaume Ferrer i Puig.</span></span><p></p><p><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">La personalitat
intel·lectual de Josep M. Poblet: periodista, narrador, comediògraf, biògraf,
historiador del teatre i del catalanisme, li permet contar des de primera fila,
i amb una formidable plasticitat narrativa, bonhomia de caràcter i immersió
psicològica en l’ambient que va trobant, la vida i miracles del periple que va
suposar l’èxode dels qui van exiliar-se. En aquest cas, assistim, en disset
saboroses cròniques, al relat que va des de la seva partida de Barcelona fins
arribar a l’Havana a primers de juliol de 1939.</span></span></p>
<span style="font-family: arial; line-height: 115%;"><div style="text-align: justify;"><span><span style="line-height: 115%;">Els
capítols dedicats a l’Havana són d’antologia, tant per qui no hi ha estat mai i
té curiositat per saber-ne la idiosincràsia, com per qui hi ha estat, encara
que sigui en la distància de gairebé seixanta anys després. Hi vaig ser l’any
1998 i he reconegut no només els indrets i llocs que descriu Josep M. Poblet,
sinó sobretot el tarannà dels cubans que habiten l’Havana, en aquell moment en
plena efervescència cultural, ara en una decadència lamentable per causa d’una
política esguerrada, si bé és precisament aquest tarannà joiós, malgrat les
penalitats, el que permet als cubans sobreviure. Poso un exemple que connecta
els dos moments històrics. En els dies de la meva estada a Cuba, hi havia uns
personatges que te’ls trobaves a cada cantonada, fruit de la necessitat: <i>el conseguidor</i>, que si no tenia solucions
se les inventava. Poblet esmenta uns personatges semblants, ja al 1939, que
davant les dificultats li deien: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">Eso se
arregla, chico. Deja tu ver mañana. Yo tengo un amigo...</span><span style="line-height: 115%;">»</span><span style="line-height: 115%;"> I la frase final del discurs sempre era: </span><span style="line-height: 115%;">«</span><span style="line-height: 115%;">¡No hay problema!</span><span style="line-height: 115%;">». Tal com va advertir de seguida el temps que
Poblet va ser a l’Havana: «El bo de Cuba és el caràcter dels nadius. La gent és
divertida i té personalitat». Punt per punt ara es pot dir el mateix, fins i
tot quan descobreixes en els cubans de les darreres generacions sota la
dictadura una part fonda de la tristesa que arrosseguen.</span><span style="line-height: 115%;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="line-height: 115%;">(article publicat al setmanari <i>El 3 de vuit</i>, de Vilafranca del Penedès, 6 d'abril de 2023)</span></span></div></span>Teresa Costa-Gramunthttp://www.blogger.com/profile/11103491767358148395noreply@blogger.com0