La Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha encetat un cicle
d’exposicions: Mirades a la col.lecció. Són mostres
temàtiques amb obres procedents de la nodrida col.lecció del museu, fins ara desades
a les reserves i que ‘desenvolupen episodis que passen desapercebuts en el
discurs general de la visita als espais permanents’, com es llegeix en els
arguments d’aquesta encertada idea. En aquest moment, a l’exposició Dones
es pot apreciar una ben seleccionada mostra d’imatges femenines de la
col.lecció que van des del segle XVII fins a la dècada de 1960. D’aquesta època
hi destaca una inquietant i literària pintura de Ramon Pichot de 1964: Figura femenina, on s’amaga una història
–secreta?- de desolació i solitud com les que va pintar Edward Hopper.
Igualment evocador d’alguna història personal és el retrat d’època romàntica de
Maria Anna Martorell, d’Antoni Caba (1880).
En aquesta mostra que per la seva extensió en el temps abarca diferents moviments
artístics –barroc, neoclassicisme, realisme, modernisme, noucentisme i
diferents estils figuratius del XX- que expressen la visió cultural de la
feminitat, en les pintures de les èpoques més recents es retraten figures de
dones llegint llibres o periòdics.
Dones llegint és un tema recurrent en la pintura, ja des d’aquells retaules
del Quatrecents en què en les escenas de l’Anunciació es veu Maria llegint. Tot i
la seva jovenesa, Maria era una dona culta des del moment en què havia estat
presentada al Temple pel seus pares, hi havia viscut i s’hi havia format en el
coneixement de les Escriptures.
Estem avesats a veure pintures amb dones assegudes en butaques, sofàs,
canapès, cadires de jardí o fins i tot dones dretes, recolzades en un balcó o
en una finestra, o passejant, que llegeixen el llibre que tenen a les mans amb
una actitud concentrada, receptiva. La meva amiga Carme Riera, la pintora, cada
any per aquestes dates té la delicadesa d’obsequiar-me un calendari que aprecio
molt: Frauen lieben Bücher, editat
per Jokers, on en cada mes de l’any es troba reproduïda una imatge d’una o més
dones llegint, imatges procedents de les millors pintures que es poden veure
als diversos i ben moblats museus d’arreu del món. Aquestes imatges de dones
llegint van acompanyades per frases de dones escriptores de nivell. Una joia,
vaja.
Així, mentre ens passejàvem per la silenciosa Sala de
Temporals de la
Biblioteca Museu Víctor Balaguer –només se sentien les
nostres passes encoixinades-, i a mesura que m’anava sentint atreta per l’aura
de pintures com La lectura, de
Ricardo Macarrón, o Figura femenina,
de Jaume Planas,
o Noia asseguda llegint davant d’una
taula, d’Antoni Pichot, o Dona
llegint el diari, de Ramon Pichot, pensava que aquestes obres també farien
un bon paper en el calendari Frauen
lieben Bücher. Fins i tot se m’anaven acudint mentalment els noms de les
escriptores que, amb alguna frase escollida dels seus textos, podien dialogar
amb les imatges d’aquestes pintures: Caterina Albert-Víctor Català, Mercè
Rodoreda, Olga Xirinacs, o Helena Valentí, que en una entrevista de 1987, tres
anys abans de morir, deia uns mots que per la seva actualitat podien haver
estat escrits ahir mateix: Em sento
catalana (…) La terra, el mar, les olors, la llengua mateixa... Aquest país té
molta força. Agafar el fil de la llengua ha estat una aventura del tot
engrescadora, una qüestió de veu pròpia. Des que tradueixo al català, a més,
mantinc una relació molt més fluïda amb la llengua. Una llengua de la que dia a
dia palpo la seva vitalitat continguda…
Vitalitat continguda com l’actitud de les dones llegint en els quadres de
la col.lecció del Museu Balaguer. Que, lluny de la passivitat, són l’expressió
viva d’un corrent d’energia fluint de les lletres als ulls, i dels ulls a
l’ànima de les coses… No us perdeu la visita a l’exposició Dones.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 13 de desembre de 2013. A la imatge, Dona llegint, de Matisse)