Quan escric un arbre o un bosc, sóc un arbre, sóc el bosc. Per a mi sempre és així: em fico dins del que escric per sentir-lo. Tant hi fa que tingui l’arbre o el bosc davant, o imagini l’arbre o el bosc. Igualment sóc dins.
Ets dins d el'arbre perquè sents la saba de la vida. A mi, certs reflexos d'horabaixa en un arbre, concretament al xiprer de Mont-ral, vermellós, fan que dins hi trobi tot de records d'infantesa que es fan vius per la similitud dels colors: els prestatges del despatx del pare; la vella botiga de queviures; les tapes de certs llibres. Colors càlids que l'arbre obre per a mi.
Ets dins d el'arbre perquè sents la saba de la vida. A mi, certs reflexos d'horabaixa en un arbre, concretament al xiprer de Mont-ral, vermellós, fan que dins hi trobi tot de records d'infantesa que es fan vius per la similitud dels colors: els prestatges del despatx del pare; la vella botiga de queviures; les tapes de certs llibres. Colors càlids que l'arbre obre per a mi.
ResponEliminaAixò és més profond que l'empatia i et deu fer patir moltes vegades o sentir intens plaer és clar.
ResponElimina