Els ulls, com una finestra.
El món és més gran,
i la nena el busca per tots els camins,
marinera en una mar d’ales blanques.
L’horitzó, infinit,
ara es bressa a la falda dels pares.
(Poema dedicat a la Carla.
A la fotografia: una parella anònima a la platja de Sitges, un matí de sol)
Preciós poema.
ResponEliminaOsanago ya
hana wo misete mo
kuchi wo aku
Petit infant!
Li ensenyes una flor
i obre la boca.
Seifu-jo
Quina sort de tenir la falda, protectora, dels pares!
ResponElimina