![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMp4qCNfT7DfQtref6I9_cpfTKay97hvESg_f6ySZwDEMYY9ghyphenhyphen4mzc3RsWBkVYeJszzw5mxG_95bJqjbOCD8940kVqlT-Dh-OK6h-fUYQJuLPxuyCpQukpCTATKYFZMs7lRoE2scl-9s/s200/CIMG0902.JPG)
Construir una casa no es pot fer amb les mans toves: les mans s’han d’haver curtit treballant la terra i l’aigua, i dirigint els quatre vents i domesticant el foc. Igualment cap d’aquests elements no ens són estalviats en el treball de construir la casa interior: l’ànima; tampoc en la construcció del temple de Déu al món.
Un sòlid exemple. Ara que rellegeixo "Últimos días de una casa", de Dulce María Loynaz, ho torno a comprovar.
ResponEliminaVaig llegir aquest llibre de la Loynaz ja fa uns anys i em va impressionar molt. És un llibre excel.lent.
ResponEliminaNo ens són estalviats en el treball de construir la vida. Per molts anys, Teresa!
ResponElimina