Construir una casa no es pot fer amb les mans toves: les mans s’han d’haver curtit treballant la terra i l’aigua, i dirigint els quatre vents i domesticant el foc. Igualment cap d’aquests elements no ens són estalviats en el treball de construir la casa interior: l’ànima; tampoc en la construcció del temple de Déu al món.
Un sòlid exemple. Ara que rellegeixo "Últimos días de una casa", de Dulce María Loynaz, ho torno a comprovar.
ResponEliminaVaig llegir aquest llibre de la Loynaz ja fa uns anys i em va impressionar molt. És un llibre excel.lent.
ResponEliminaNo ens són estalviats en el treball de construir la vida. Per molts anys, Teresa!
ResponElimina