![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif54hpeZ95osech-rKNg2Hcl_9LvPW2efDJlLTMItZoQCtAICt7AmJqtsjCpcs2VIfklbFXjIzJN9uDo2IGhqmdWR069m_JaTgpO9FZQLyOc4nyf6yhJF9OjqvCa4R2lHKlRltLXGewNg/s200/IMG_0993.JPG)
La creu, més enllà i més ençà d’un símbol crístic, és un símbol universal de vida. El traç horitzontal pot interpretar-se com allò femení de l’existència, allò receptiu. El traç vertical pot interpretar-se com allò masculí i actiu de l’existència. L’activitat que travessa la receptivitat suggereix la idea de fecundació. Déu s’uneix a la Naturalesa per engendrar el que és, l’energia abraça el nostre organisme perquè aquest visqui i doni fruit...
Un racó ben ascètic, aquest. Minimalista, diria. La religió catòlica tria el signe dels vençuts. En alguns casos pot ser que trobem pantocràtors, que reflecteixen la vida.
ResponElimina