Podríem veure la pràctica de l’art (i qui diu art, diu escriptura) com una manera d’eixamplar no només la visió de les coses sinó també les funcions del psiquisme humà.
En efecte, l'art és un creixement del cos espiritual. L'art plàstic, ben depurat, o sigui, treballat amb honradesa, també ens pot donar indicis de la consciència de l'artista, com ho fa la poesia.
Podríem veure la pràctica de l’art (i qui diu art, diu escriptura) com una manera d’eixamplar no només la visió de les coses sinó també les funcions del psiquisme humà. 
En efecte, l'art és un creixement del cos espiritual.
ResponEliminaL'art plàstic, ben depurat, o sigui, treballat amb honradesa, també ens pot donar indicis de la consciència de l'artista, com ho fa la poesia.
I quina raó que tens, Teresa!
ResponEliminaCamil.la
He aixecat la mà i el color del cel m’ha passat entre els dits com una aigua impalpable.
ResponEliminahttp://1.bp.blogspot.com/-pN4FTwq18q8/TYCWiJVWqTI/AAAAAAAAAIw/zAkHuTEw3Qc/s400/Blau-gris%252C%2B1979.jpg
Albert Ràfols-Casamada
Disculpes: no vaig posar l'autor de la imatge, és Mark Rothko, però una imatge d'en Ràfols-Casamada també hi hauria anat bé...
ResponElimina