Ahir, després de dinar, vam plantar el cirerer que em van regalar pel meu aniversari al jardí de casa. Quan ja va ser plantat, amb una certa solemnitat pel moment entranyable, els fills em van fer llegir en un pergamí imprès un text de felicitació on al final hi havia escrit que el meu fill i la meva jove esperen un petitó o una petitona… De seguida vaig imaginar aquest nou ésser del qual seré àvia a l’octubre si Déu vol, com la flor del cirerer que dóna fruit! En sabia alguna cosa, la futura tieta Cristina, quan en el seu post de felicitació esmentava els cicles dels cirerers…? Ah, quina sorpresa, i quina alegria més gran!
L'endemà de l'aniversari i t'he de tornar a felicitar. Enhorabona! Quin extraordinari regal d'aniversari, l'anunci del naixement d'un fill del teu fill! L'ajudaràs a créixer, a l'ombra del cirerer. Abraçada.
ResponEliminaPintada de rosa
ResponEliminala galta d'infant,
si no l'esperaves,
ara va arribant.
*
¡¡ Nova felicitat!!
Un póker complert!
ResponEliminaMoltes felicitats per la bonanova.
ResponEliminaDe ben segur seràs una àvia fantàstica.