L’imaginari col·lectiu és molt poderós. Tenim una idea molt
icònica, del jueu errant, aquell personatge vestit una levita llarga, com
llargues són les seves barbes, i aquell barret, quan en porta, de copa rodona o
alta, i unes ulleres rodones sobre un nas prominent. De fet, així es vesteixen encara
els jueus ortodoxos que veiem resar, compungits, davant del mur de les
lamentacions del temple de Jerusalem. Aquests hassidim, minoritaris a
Israel perquè d’entrada no van ser sionistes, la majoria són procedents de
l’Europa oriental que ja en temps de l’escriptor centreeuropeu Joseph Roth (Brodi,
Galítsia, 1894 – París, 1939) emigraven a l’Europa occidental atrets per una
idealització dels països occidentals, si bé de seguida van topar, i patir, la
intolerància de la població no jueva. Els jueus que ja feia molt de temps,
generacions, que vivien en els països occidentals, estaven molt assimilats a la
cultura del lloc. D’aquí ve que no entenguessin les lleis racials que el
nazisme els va aplicar. Uns i altres no van veure venir la tragèdia que, això
no obstant, sí que, amb la seva sagacitat, va preveure Joseph Roth, ja en el
moment de publicar el llibre Jueus
errants, que ara podem llegir en la traducció de Pilar Estelrich i Arce
publicat per Adesiara.
A Jueus errants: un recull de reportatges
periodístics escrits a manera d’assaig publicats l’any 1927, Joseph Roth va fer
un esplèndid retrat de les característiques religioses i socials d’aquests
jueus orientals que van viure a principis del segle XX. L’escriptor fa un
retrat antropològic d’una forma de viure que, més enllà de l’Holocaust que els
va delmar, ha quedat obsoleta. El món modern, i més encara el món globalitzat,
ha escombrat la figura d’aquests jueus que, de manera generalitzada, encara que
siguin pobres -sí, hi ha jueus pobres!-, mai no ho demostraran. Faran mans i
mànigues per preservar un capteniment, una dignitat que ara podria semblar
insòlita perquè es basa en el sacrifici i, sobretot, en la manca d’enveja,
aquesta lepra que llasta tantes ànimes. La revolta és difícil que es doni entre
aquests hassidim: són molt
conservadors: «la religió i la tradició prohibeixen qualsevol mena de
violència, prohibeixen aldarulls, protestes i fins i tot l’enveja manifesta»,
escriu Josep Roth a Jueus errants.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 2 d'agost de 2024)
