Som éssers periples, això diu la
carn. Però en algún racó d’aquesta carn s’hi amaga una fulguració que ens
llança més enllà del límit de la matèria: la memòria d’aquells que ens estimen,
l’admiració d’aquells que tenen el cor obert com per admirar… Però també hi ha
alguna cosa, en aquesta fulguració, que ens diu que no mor. Perquè vivim en la
carn, però també en aquesta fulguració que la sobrepassa.