És un lloc comú dir que la vida és un viatge. I cal precisar: de retorn. Nombroses
llegendes parlen d’aquest viatge existencial, i també paràboles com la del fill
pròdig, el retorn del qual a la casa del pare és motiu de tanta alegria.
L’ànima viatja i a vegades es perd, més encara, a vegades mor en vida… Per això
a l’Evangeli es llegeix: Perquè aquest,
el meu fill, estava mort i ara ha reviscut, s’havia perdut i ha retornat.
Si fem una lectura simbòlica d’aquest text podem dir que els nostres pares
interns s’alegren del retorn del fill intern quan reconeix en ell el Jo
veritable, o el Sí-mateix, tal com el va conceptuar Jung.
(a la imatge, un carrer de Thera, setembre de 2013)
