És un lloc comú dir que la vida és un viatge. I cal precisar: de retorn. Nombroses
llegendes parlen d’aquest viatge existencial, i també paràboles com la del fill
pròdig, el retorn del qual a la casa del pare és motiu de tanta alegria.
L’ànima viatja i a vegades es perd, més encara, a vegades mor en vida… Per això
a l’Evangeli es llegeix: Perquè aquest,
el meu fill, estava mort i ara ha reviscut, s’havia perdut i ha retornat.
Si fem una lectura simbòlica d’aquest text podem dir que els nostres pares
interns s’alegren del retorn del fill intern quan reconeix en ell el Jo
veritable, o el Sí-mateix, tal com el va conceptuar Jung.
(a la imatge, un carrer de Thera, setembre de 2013)
Arribar a reconèixer-se i saber-se un mateix és completar aquest fill intern que dius. 'Nosce te ipsum', que deia Plató. Si no em conec, no "sóc".
ResponEliminaBona nit freda i, per contrast, càlida a l'interior.
En efecte la vida és un viatge. "Roda el món i torna al born" passen els anys i hom torna a casa i allò que fou un viatge que volia anar més enllà de les estrelles, esdevé un viatge inrterior. Però alerta! Alerta amb la introspecció, no fos cas ens coneguèssim massa i ens enduguèssim una decepció en la tardor del nostres dies.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Francesc, mai no és tard per fer passes enrere, la decepció pot ser un esperó per rectificar, n'hem de ser capaços, a la tardor i fins i tot a l'hivern!
ResponEliminaLa vida interior,un bressol del nostre ésser essencial del nostre jo profunt.Es un cami entre la fosco i la claretat i sempre buidant racons d'esperanca,laberins desconeguts fins trobar una escletxa de sol que ilumini el bell camí de tornada.
ResponEliminaBe happys!!