Milena Jesenská, nascuda a Praga l’any
1896 i morta al camp de concentració de Ravensbrück l’any 1944 a causa d’una
operació de ronyó que no va poder superar, és la corresponsal de Kafka, tal com
es recull a Cartes a Milena, de Franz
Kafka, que l’editorial Quid Pro Quo
va publicar l’any 2028 en la traducció de Clara Formosa. Les cartes havien
estat publicades per primera vegada en alemany l’any 1952.
En un relat en primera persona, és Milena
que parla, Monika Zgustová ha fet una recreació literària de la vida i obra de
Milena Jesenská a Soc la Milena de Praga (Galàxia
Gutenberg). A través de quatre capítols, Zgustová relata la trajectòria humana
i intel·lectual de la traductora i periodista rellevant que va ser Milena Jesenská
de la qual havíem tingut notícia, amb sorpresa per la seva personalitat, a
través de la primera biografia que va escriure Margarete Buber-Neumann, amiga
de l’ànima de Milena a Ravensbrück, on les dues dones van estar internades.
Margarete, Greta en el relat de Zgustova, va sobreviure i va posar la primera
pedra escrita en la biografia d’aquesta dona coratjosa i digna de consideració
no només com a traductora i amant de Kafka, sinó perquè va ser una dona
fascinant, tal com a través del relat de Zgustova podem resseguir en el seu
vessant personal i professional, així com mitjançant les persones que va tractar:
la flor i nata de la societat intel·lectual de Praga, just en el moment de
l’efervescència cultural de la Txecoslovàquia alliberada de l’imperi austrohongarès.
Milena Jesenská, a qui agradava
anomenar-se Milena de Praga, va tenir una vida curta però molt intensa, amb dos
matrimonis fallits i una filla, Honza, que va saber de la mort de la seva mare
quan encara era una adolescent. Amb la mare internada a Ravensbrück la criava
el seu avi, el professor Jesenský, amb qui Milena tenia una relació
conflictiva, i en això coincidia amb Franz Kafka, qui, molt més gran que ella,
en més d’una ocasió li havia dit ‘mare Milena’. Milena Jesesnká tenia una gran
capacitat per donar-se als altres. La Gestapo la va arrestar perquè va ajudar a
fugir tant a jueus com a comunistes de la barbàrie dels totalitarismes que han
omplert de terror i mort el segle XX.
(article publicat al setmanari La Fura, 10 de maig de 2024)
