Les arts evolucionen, també les arts aplicades. Prenem com a model la
ceràmica. Dels antics atuells d’ús domèstic es va evolucionar cap a una
ceràmica ornamental fins a arribar a l’actualitat d’una ceràmica molt atrevida
conceptualment i que té molt d’escultòrica. Prenem ara com a exemple els
vitralls. De les altes finestres de les catedrals, amb dissenys ben originals
els vitralls van entrar a les sales i menjadors de tantes cases modernistes i art déco. En els últims temps, artistes
plàstics realitzen les seves obres amb aquesta antiga tècnica on la
transparència i el color són essencials. Prenem com a model el tapís: la seva
evolució en el segle XX ha estat copernicana, i així ens trobem amb peces que
han revolucionat l’estètica del tapís de manera fabulosa.
Ara prenem com a model l’esmalt. ¿Qui no recorda l’escena de l’òpera La flauta màgica, de Mozart, en la qual
el príncep Tamino s’enamora de Pamina, la filla de la Reina de la Nit, quan se
li mostra el retrat de la jove princesa? El medalló conté un retrat fet amb un
esmalt potser de factura tan gràcil i delicada com les miniatures que
realitzava amb la seva innovadora tècnica de pintura sobre vori, l’artista
Rosalba Carriera (Venècia, 1675-1758).
L’esmalt al foc, una tècnica
aplicada a la joieria i a l’orfebreria, enfonsa les seves arrels en les terres
de Mesopotàmia, 3.000 anys aC. Tal com el coneixem, l’esmalt és una continuació
dels treballs realitzats en vidre que aquestes cultures orientals van aplicar
als metalls per donar llum i colors tornassolats a les seves joies. Al llarg
dels temps, el conreu de l’esmalt ha estat present en cultures com la celta, la
micènica, Bizanci, la mossàrab. Pel que fa a Catalunya, comptem amb
orfebres-artistes de l’esmalt tan prestigiosos com Lluís Masriera (1872-1958),
creador d’esplèndides joies modernistes realitzades amb la tècnica del plique-à-jour.
En el segle XX, noves generacions
d’esmaltadors sorgits de les aules de Llotja i de l’Escola Massana, han donat
una gran personalitat al conreu d’aquesta tècnica, que avui en dia encara és
utilitzada per nombrosos joiers... i artistes! Una d’aquestes creadores
d’esmalt artístic sorgida de l’Escola Massana és Rosa Altés, que durant molts
anys es va dedicar a la docència a la nostra Escola Municipal d’Art i Disseny.
Ara, a la galeria Ismes i fins a finals de mes, Rosa Altés presenta una sèrie
de 40 peces d’esmalt realitzades durant els dos últims anys.
Dèiem que les arts evolucionen i
el gust per l’experimentació no cessa en les ments inquietes. Amb la seva
indiscutible destresa artesanal, la també pintora Rosa Altés acaba de fer un
pas endavant en les seves creacions ja frontereres entre l’orfebreria i la peça
artística, i ens mostra unes imatges policromes que dialoguen en diversos
fronts. Assenyalem-los. Per un costat, aquestes peces prenen com a referència
les Menines de Velázquez, que han
estat motiu d’inspiració de cicles pictòrics en artistes com Picasso i Dalí.
Per l’altre costat, el diàleg que Rosa Altés estableix amb artistes que han
transformat la història de l’art no acaba aquí: els esmalts sobre coure de Rosa
Altés han sortit de la superfície plana i s’han posat dempeus en unes menines
que prenen volum, és a dir, esdevenen petites escultures, i a través dels
ornaments dels seus vestits enceten una fèrtil conversa cromàtica inspirada en
motius pictòrics del mateix Velázquez, així com de pintors del segle XX com
Picasso, Miró, Mondrian, Wifredo Lam, Cardona Torrandell.
Sense perdre peu en l’ofici, Rosa
Altés ha trobat un llenguatge plàstic que sense trencar amb la tradició
ornamental en descús les costures i en fa un vestit nou. Així desplega no només
les possibilitats tècniques de l’esmalt sinó també el concepte de l’esmalt i el
situa en terrenys més experimentals de la creació artística.
(article publicat al Diari de Vilanova, 17 d’abril de 2015)
