L’any 1926, el periodista, escriptor, crític i caricaturista
Josep M. Junoy Muns (Barcelona, 1887-1955), va publicar El gris i el cadmi, un conjunt de proses on l’autor hi va recollir «moltes dades de la seva personal peripècia», com escriu Joan Callejón al pròleg de l’edició que en va
fer, l’any 1983, El Cep i la Nansa
edicions. Hi ha alguns capítols dedicats a Vilanova.
La relació de
Josep M. Junoy amb Vilanova té el seu pròleg en la relació amb Enric C. Ricart
i Rafael Sala, que, juntament a Joan Miró, des de la revista Trossos (fundada per ell) va posar l’etiqueta d’Escola de
Vilanova al treball d’aquests joves artistes. Amic de tots ells, Josep M. Junoy
va participar en moltes de les reunions i tertúlies que en aquells anys se celebraven
a la platja de Vilanova. Posteriorment, la relació seria més estreta, una
relació de veïnatge. Casat l’any 1910, l’esposa va morir aviat. L’any 1920
Junoy es va casar en segones núpcies amb la vilanovina Josepa (Pepa) Ricart i
Brunet, cosina d’Enric C. Ricart. La parella va viure uns anys a Vilanova, fins
al 1926. El matrimoni es va fer construir una casa al passeig del Carme. Van
encomanar el projecte arquitectònic a Josep Francesc Ràfols, projecte que no es
va executar al complet. A la casa davant de la platja de Vilanova van néixer
les dues filles de la parella: Montserrat i Mercè Junoy Ricart. A la Mercè,
pintora, se la va poder veure moltes estones davant la presó Model asseguda al
costat de Lluís M. Xirinacs.
«Vilanova és la meva contrada geogràfica i d’empelt, el meu
conreu comarcalista voluntari, la meva benvolguda “terra màtria” d’adopció». Cal veure la modernitat d’aquesta expressió, terra màtria,
que, anys a venir, i possiblement sense saber-ne aquest antecedent, adoptaria
el vocabulari feminista dels anys setanta. L’evolució conceptual i estètica de
Josep M. Junoy és digna d’observació. Influït per Apollinaire, Junoy va ser un
poeta avantguardista. L’any 1930 es va convertir al catolicisme. En aquest
moment canvia d’estètica, adopta formes neoclàssiques i edita obres de G. K.
Chesterton. Amb tot, l’any 1941 el règim franquista el va privar d’exercir el
periodisme atesos els seus «antecedents separatistes».
(article publicat al setmanari La Fura, 18 de juliol de 2024)
