A veure, cap on anem?
Sí, anem camí del vent, com diu un nen que fa preguntes a la seva mare sobre la
vida i la mort. Però, i mentrestant, cap on anem? On ens porta l’embranzida de
l’explosió tecnològica dels darrers temps? S’ho pregunta el filòsof Jordi Pigem
al seu assaig Àngels i robots. La interioritat
humana en la societat hipertecnològica. El problema no és la tecnologia
sinó l’ús de la tecnologia buidant-la de contingut humà, de qualitat humana,
com diria un altre filòsof, Marià Corbí.
Molts
de nosaltres morirem acariciant una màquina, deia en una entrevista
Gregorio Martín, catedràtic de computació. I tot això ho estic escrivint en un
ordinador que em fa enfadar quan va lent, que és moltes vegades perquè estic
als límits de la ciutat i la tecnologia hi arriba amb poc flux, esmorteïda. El
professor Martín diu que a les nostres velleses ens cuidaran robots. Ja es fa
al Japó. També el filòsof Pigem parla de robots. I ens podem preguntar si no
tindran sentiments i seran més humans que els humans. Perquè pel camí que anem,
si no hi ha un capgirament total dels valors que s’han anat imposant com aigua
que mulla el teixit, no sé.
Quan un s’ha perdut al bosc mira de tornar sobre els propis passos.
Els avenços no han de tornar enrere, som nosaltres els que hem de revisar els
passos que fem des d’un punt de vista humà. Perquè, quin és el nostre lloc al
món? Fem, conservem, cuidem, o desfem, depredem, destruïm? La voluntat de domini sobre la natura i el món tendeix a reduir-ho tot
al que és material i quantificable, escriu Pigem. Som al cap del carrer.
Matèria i quantitat. I el pensament? I la qualitat humana? Preguntes
metafísiques van acudint a la ment en aquests dies de Quaresma que poc es
recorda que és temps de meditació, de revisió de vida. Els antics ens poden
semblar antics perquè ho són des d’un punt de vista temporal, però sabien el
que feien.
(article publicat al Diari de Vilanova, 10 de març de 2017. A la imatge, àngel de l'església de San Giusto, de Trieste).
