Hi ha una imatge bíblica que no
només m’agrada estèticament sinó que estira cap amunt el meu pensament:
l’escala que Jacob va veure en somnis. En aquesta escala hi pujaven i hi
baixaven àngels. Tal vegada aquest fet sigui una realitat quotidiana, àngels amunt,
àngels avall. Tal vegada només sigui l’expressió d’un desig, d’un impuls de
l’ànima qui construeix aquesta bella imatge. En tinc prou del símbol que
representa i que es fa realitat en l’impuls de la voluntat de pujar per damunt
de mi mateixa i tentar el vol de l’esperit.
(A la imatge, presa a principis de novembre al cementiri
de Montjuïc, una escala útil per posar flors en les tombes enlairades)
Tinc una jove neboda que vol ser astrònoma i investigar l'univers a fons. Un observatori ja ve a ser una escala de Jacob: ¿en quin punt de l'univers l'àngel pren bella figura i se'ns presenta? Almenys és bonic pensar-ho.
ResponEliminaSalut sempre. Una abraçada,
Olga X
Relacionat amb Jacob a mi em fascina la història en què es baralla tota la nit amb Déu. És un relat fascinant i afegeix interès a un personatge tan rellevant i ple de contradiccions.
ResponElimina