I si els sentiments tinguessin colors? I si la melanconia fos una combinació de gris i rosa a les vores com un fistó?
M’aturo al mig del carrer i veig unes llàgrimes que es vessen d’un fons verd. Deuen ser les llàgrimes de l’esperança que hi obren escletxes de llum.
M’aturo al mig del carrer i veig unes llàgrimes que es vessen d’un fons verd. Deuen ser les llàgrimes de l’esperança que hi obren escletxes de llum.
I els altres colors, quins sentiments personifiquen? Pensaré en els meus colors i els meus sentiments. M'agrada el teu esquer, Teresa. Petons.
ResponEliminaNo he llegit encara -ho tinc en cartera per aquest estiu, quan anem a Weimar- la teoria dels colors de Goethe. Potser ja està tot escrit, però no hi perdem res pensant-hi segons ho sent cadascú, oi?
ResponEliminaSegur que hi guanyem, pensant-hi. I tant!
ResponElimina