Sobre les eleccions passades potser
tindrem la temptació d’escriure molt, o gens, en tot cas fóra bo intentar veure
el fons de la qüestió. S’imposa el principi de realitat, els temps que ens esperen
demanen atenció. Als costats de l’arc electoral hi ha salts d’alegria. Però l’espai
central s’ha aprimat, l’un inesperadament, l’altre no, ja se sabia. No cal
estendre’s en el que diuen els opinadors dels diversos mitjans, segur que
tothom se n’ha omplert els ulls, es va fent un criteri més enllà de la
consciència de les bombes, internes i externes, llançades per dinamitar el procès
electoral. Jo només voldria apuntar que no hi ha castells que es puguin coronar
sense una gran base de gent que sostinguin pilars i enxanetes. Hi ha circumstàncies
especials, i aquesta ho era, que demanen muscle, esforç, eficàcia, visió,
utilitat.
(a la imatge, petjades a la platja de Vilanova i la Geltrú)
