La ciència té en mi un gran poder
seductor. Tant com la filosofia, la mística o la poesia. I és que tot és el
mateix, només que cada àrea explica això que anomenem realitat amb un
llenguatge propi. Per exemple: taquions* accelerats a través del cervell poden
‘recordar’ esdeveniments passats que apareixen com a imatges virtuals o vols de
la imaginació. Pura física (quàntica) i pura poesia per definir una part del
que som: memòria, encara que no estigui localitzada enlloc!
*Partícula subatòmica hipotètica
que es mou de manera més ràpida que la llum.
(a la imatge, fragment d'una obra de la pintora Carme Riera)
