Fa temps que
antropòlegs i psicoanalistes ens informen del que en realitat és de sentit
comú, però insegurs o humils respecte del nostre saber, cal que ens ho
ratifiquin investigadors i experts: tot el que som, pensem i fem s’explica en
la biografia i a través de la biografia.
Tot aquell que vulgui profunditzar en el
coneixement d’un mateix, treballar en la pròpia biografia, veure i analitzar
els moments més significatius, constitueix una gran ajuda. Per simplificar, perquè
la tasca és complexa, cal tenir present el que Gudrun Burkhard (Sao Paulo,
Brasil, 1929), que aplica la teràpia antroposòfica en el camp de la biografia, anomena
les «lleis» bàsiques de tota biografia humana i que són: en la primera fase, la
vida es caracteritza sobretot pel desenvolupament físic; en la segona fase de
la vida es produeix la maduració de l’aspecte psíquic, anímic; en la tercera
fase, la vida és la del seu desenvolupament espiritual.
La tercera fase de la biografia és la més
negligida, no contemplada, i, per tant, no treballada perquè és la que demana
més esforç sense veure’s gaire o gens compensada des del punt de vista del que
es considera «èxit» en les societats contemporànies. Els valors materials i de
poder han crescut de forma tan exponencial que han deixat a la misèria els
valors morals i espirituals. Només cal mirar entorn, si bé hi ha excepcions en
alguns líders cívics, polítics o intel·lectuals, que són exemplars, admirables.
Aquestes excepcions s’expliquen a través de trajectòries personals en les quals
s’aprecia un fil conductor de sentit transcendent i persistent dècada rere dècada,
no pas flor d’un dia.
Si un no queda estancat en un bany psíquic,
enfarfegat en un magma de sentiments que no maduren, és en la tercera fase de
la biografia que, tot i perdre vigor físic i començar a conviure amb algun
problema més o menys greu de salut, pot desplegar la més gran qualitat que
tenim els humans: la consciència. «Gràcies als processos degeneratius [del cos],
és en aquest període que s’allibera una major quantitat de forces vitals
disponibles en forma de força de la consciència», afirma Gudrun Burkhard. És el
fil de la consciència desperta i cultivada el que dona un sentit humà, és a
dir, espiritual, a la vida humana.
(article publicat al setmanari La Fura, 14 de novembre de 2019. En la fotografia estic a Alcalà de Henares, entre Don Quixot i Sanxo a propòsit d'una visita de treball a l'arxiu on es guarden els informes dels llibres censurats durant el franquisme)
