La foscor
era sota les parpelles closes.
Aquesta és
la foscor dels ulls.
L’altra, la
immensa,
era veïna de
la clarícia.
El cavaller
va obrir camí en el nu,
en l’espadat
de l’existència;
va fer-se
pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el
plor de la rosa.
I ho va
escriure.
I la nació
va saber que hi havia hagut
nit en el
terra humit,
camp fèrtil,
avui, que el sol il·lumina.
23 d'abril de 2018. Bona Diada!
