Quan estudiava disseny
gràfic em fascinava la possibilitat de crear un logo, una imatge que parlés per
ella mateixa sense la intermediació de la paraula, i tant com m’agraden les
paraules! Un repte. Durant alguns anys vaig treballar en un estudi publicitari
i gairebé sempre m’encarregaven a mi aquesta feina. Hi reeixia. Encara ara em
topo amb algun treball meu, em fa gràcia que romangui viu, ja sigui com a marca
d’una empresa de transports, d’una llibreria o d’una ONG. Vaig deixar el món de
la publicitat perquè no tot era crear imatges sintètiques, conceptuals. La meva
idea de la seducció per la bellesa de la imatge no tenia res a veure amb la
societat de consum que en els anys setanta començava a imposar-se.
Vendre il·lusions, vendre fum, no forma part
del meu tarannà, més aviat he escrit a contracorrent del políticament correcte
que adotzena. Per això he temut la globalització en observar com es despersonalitzaven
els llocs de la seva singularitat que en les ciutats europees ja només es troba
al centre. Les perifèries s’assemblen, els centres comercials s’assemblen, i pots
trobar les mateixes marques de roba urbi
et orbi, o les mateixes cafeteries, ja sigui a Londres, a París, a Berlín o
a Barcelona. M’agraden les botigues amb la seva personalitat històrica, cultural,
i les cases amb el caient propi del lloc. La singularitat és identitat, és
diferència i per això mateix, art del plural.
El capitalisme de pitjor cara ha fomentat
la massificació del gust i s’han utilitzat els coneixements de la psicologia per
manipular i vendre il·lusions que un cop es materialitzen no sempre satisfan
perquè el que en realitat es vol comprar és l’esperança en una cosa millor:
«Compren esperança –esperança sobre el que les vostres mercaderies poden fer
per ells. Vengueu aquesta esperança i no us haureu de preocupar per vendre’ls
béns», ja es va dir l’any 1923 en una convenció d’anunciants nord americans.
Els somnis contenen visions que són llavor
d’invents, obres d’art, descobriments científics, canvis socials. El temps del
confinament ens ha fet pensar i ha disparat la imaginació. Els nostres somnis de
regeneració d’allò que anava tort poden esdevenir formidables maons per construir
el món post-pandèmia.
(article publicat al setmanari La Fura, 28 de maig de 2020. A la imatge, una rosa al jardí de casa)
