Des de sempre que les cartes han estat considerades un gènere literari. Des del punt de vista clàssic tenim les epístoles, que són com petits assaigs escrits amb un propòsit. Amb el temps, i deutores del desig de comunicació, d’establir un diàleg de tu a tu, les cartes van esdevenint exponents no només de l’espontaneïtat de l’escriptura del jo, sinó també de la moderna escriptura fragmentària que permet la mescla de gèneres literaris, ja que en una mateixa carta es poden trobar reflexions entrellaçades amb la narració concreta d’un fet, o la simple expansió del pensament (a vegades, una confessió), o la descripció poètica d’un paisatge o d’un estat d’ànim. Tot hi cap, en una carta, és un espai perfecte per a la lliure escriptura.
