Ho he observat tant i tan sovint: en aquest àmbit cultural que genèricament anomenem Occident, s’experimenta un gran malestar enfront de les diverses formes en què s’expressa el sagrat. Fins i tot llegint-ho, com ara, tot i la distància que imposa el llenguatge. Una explicació de les moltes possibles a aquest fenomen: la por immensa a mirar-se endins-endins, al centre de la nostra veritable realitat. Aquesta Realitat, que aquí escric amb majúscula, per desconeguda fa por. Una cosa semblant passa respecte del silenci: per a moltes persones el silenci és terrorífic perquè els posa davant d’elles mateixes d’una manera nua, radical.
