La experiencia de Dios, de Raimon Panikkar (PPC, 1994), em va acompanyar molt de temps. Vull dir que el duia a la bossa, que el llegia a tot arreu, que en subratllava paràgrafs, que me’l feia meu. Ara és a la lleixa de casa juntament amb altres llibres d’aquest filòsof i sacerdot, dignitat a la qual mai no va renunciar, ni és possible, com havia dit, perquè és una iniciació al sagrat.Raimon Panikkar figura en el meu calendari platònic. A La experiencia de Dios va escriure, i tradueixo: “L’experiència de Déu, en tant que experiència del diví, no només és possible, sinó també necessària perquè tot ésser humà arribi a la consciència de la seva pròpia identitat.”
