Totes les ocasions de votar són importants, però la convocatòria del proper diumenge, el 27S, ho és d'una manera significativa. Ho he dit en altres escrits: m'adreço a vosaltres amb tot el respecte per les vostres idees i sentiments.
Amb aquest esperit, aquí sota trobareu reproduït l'article que avui publico al Diari de Vilanova (un mitjà de comunicació, sigui dit de pas, en el qual sempre he trobat acollida per expressar les meves lliures opinions en l'àmbit que sigui):
Diumenge dipositaré a l’urna el vot de la meva vida.
Aquesta proclama no es tracta només d’un eslogan. Hi ha moments a la vida que
després d’haver fet camí ens trobem en una cruïlla i hem de decidir cap on
volem anar. Podem anar enrere. Però la vida mai no va enrere. Com que la vida no
va enrere, et quedes aturat. Les aigües estancades aviat esdevenen pútrides. Ara
bé: et pots parar tant com vulguis, t’hi pots florir, parat, però el temps no
es para: et passa per fora i per dins, i t’afaiçona, com deia Marguerite
Yourcenar. Cal portar les regnes de les nostres vides, fer-la caminar.
Temps
tindrà l’antropologia per estudiar-ho: el nostre procés cap a un estat sobirà
és tant una qüestió social i política com un pas d’envergadura còsmica. Els
grans canvis en la Història de la humanitat han anat així: comencen per
transformacions individuals i acaben sent transformacions col.lectives. Hi ha
ressagats, sempre n’hi ha hagut. Però Catalunya, tot i els entrebancs que ha
anat trobant pel camí, sempre ha estat motor de canvis. El d’ara és monumental
i incloent-hi tothom qui hi vulgui ser, com sempre.
El
psicòleg Abraham Maslow va fer una escaleta amb els valors amb els quals viu el
comú de la gent: supervivència, seguretat, relacions personals, prestigi i desenvolupament
personal. Bé. Però no és tracta d’anar fent sinó de superar-nos. No s’hauria
creat ni una engruna d’art, ni la ciència no hauria fet gaires passos, ni
s’hauria abolit l’esclavitud, amb tanta conformitat. Joseph Campbell, l’autor
de L’heroi de les mil cares, va més
enllà de Maslow i posa el focus en un impuls poderós que empeny a transcendir la mediocritat. Un
impuls capaç de despertar la ment i crear una vida pròpia, no adotzenada, per
col.laborar de manera positiva a alçar l’edifici de la societat. Sobre
aquestes actituds personals i col.lectives s’ha erigit tota civilització. Amb
l’energia desperta que avui mobilitza una gran part de la gent de Catalunya,
som en camí de transcendir la mediocritat ambient. Tinc a punt el vot de la
meva vida per empènyer cap a tot el que podem ser, que no és poc, en tinc la
certesa.
(a la imatge, un fragment d'una fotografia presa al carrer el setembre del 2014).
