Cap ésser humà no pot satisfer un desig de plenitud que només està en la
nostra imaginació. Acostumem atribuir a la persona estimada el poder de fer-nos
feliços, la qual cosa només depèn de nosaltres mateixos. En realitat, el que la
persona estimada ens garantitza és la insatisfacció, tan necessària per viure
que en resulta un motor formidable! Si fóssim complets i feliços de manera
absoluta no necessitaríem res, i el desig no tindria objectiu… Així, doncs, en
el nostre inconscient, que mana més del que ens pensem, l’estimat o l’estimada
compleix una funció, que és la d’organitzar, si es pot dir així, una pulsió de
vida. Hi ha d’haver equilibri, però, entre el desig i la frustració. Necessitem
aquest equilibri per mantenir-nos psíquicament sans i estimulats per a la
vida.
(a la imatge, platja de Sitges)