En professar com a
carmelita l’any 1933, Edith Stein va dir: «Soc al lloc que pertanyo des de fa
temps». Ser monja no la va alliberar de la mort a causa del seu origen
jueu. Teresa Beneta de la Creu va ser una dona d’idees no només filosòfiques
sinó sobretot d’idees espirituals. A la seva cel·la, l’any 1936 va acabar
d’escriure Ésser
finit i ésser etern, una obra que es
considera el seu testament intel·lectual i espiritual al mateix temps. Des del monestir, la carmelita vivia
amb preocupació els esdeveniments polítics. La
nit del 8 al 9 de novembre de 1938 es va desfermar la fúria de l’odi racial que
la història coneixerà com «la nit dels vidres trencats». Una persecució
frenètica i salvatge es va desencadenar contra els jueus. El 2 d’agost de 1942,
vint-i-sis anys després de la defensa de la seva tesi doctoral sobre l’empatia,
va ser detinguda per la Gestapo. Els presos eren desposseïts de les seves pertinences
i de tot el que els identificava com a persones amb una vida anterior. Els noms
eren substituïts per números. Espoliada de tot va entrar a la càmera de gas. No
es pot dir, però, que Déu no fos a Auschwitz: hi era en el cor de persones com
Edith-Teresa, que, preveient aquell final, havia dit: «Accepto la mort que Déu
m’ha destinat».
(publicat a Pluja de Roses. Març / Abril de 2024)
