Hi ha alarma escolar,
amb la pràctica del bullying. Amb
raó. Causa sofriment. Malestar psíquic. Causa mort. No és broma. Es dóna a
l’escola de primària i als instituts. Però desgraciadament va més enllà, no és
només cosa de nens. Entra a algunes cases, i a llocs de treball. I es dóna entre
grups d’amics, suposats amics. I en institucions on hi hauria d’haver germans,
suposats germans.
No el pateixen només persones fràgils o
amb l’estima en hores baixes. No. El pateixen també persones amb talent.
Justament perquè tenen talent. Perquè sense pretendre-ho destaquen. Aquella
llum fa tan mal. Mal a qui va a les fosques i es fa més fosc encara fent bullying. Hi ha d’haver un dolor profund
en aquesta ànima, i cal compadir-la i fins i tot perdonar-la. Però també cal
apartar-se’n. Corrents. Cal tenir coratge i fugir d’aquesta negror. Cal
sobreviure perquè la llum és més necessària que mai per neutralitzar la ràbia,
l’enveja, l’odi, el voler veure mort algú a vegades simplement perquè és. I és
que el qui fa bullying està en
negatiu: no és si no és fent aquesta mena de mal.
Si el bullying
practicat en edat jove és una manca o distorsió que es pot redreçar amb una
presa de consciència del mal que es fa, el bullying
practicat en edat adulta és una clara mostra d’un dèficit en la consciència,
qualitat espiritual que ens fa humans. Un humà caigut. Hem de parlar de la banalitat
del mal perquè en els seus extrems ja sabem on porta. El bullying, el menyspreu cap als altres, és a l’avantsala de l’horror. Per això cal buscar remei, educar
per a l’acceptació de la diferència, també la diferència intel.lectual. El
talent dels que tenen talent beneficia a tots. La humanitat és un cos orgànic.
Per això el mal ens fa mal a tots i el bé ens fa bé a tots. Fugim de qui ens fa
bullying. Centrem-nos a donar els
nostres talents, petits o grans, tots valen. Són vitals per a la vida, per a la
construcció d’un món millor.
(article publicat a DV (Diari de Vilanova), 16 de juny de 2017. A la imatge, escales cap a la llum)
