Som fruit de la nostra biografia. Però també és cert que la biografia no
ens determina simplement perquè l’estem escrivint cada dia i en un moment
determinat li podem donar el tomb. D’aquí ve que sigui excusa de mal pagador
l’afirmació: Sóc així i no hi puc fer res. No es pot fer res? I tant que es pot
fer! Es pot fer tot el que es vulgui i es pugui fer, és clar, que és molt.
M’agrada llegir biografies. I en les biografies de gent rellevant, que ha
fet una obra, ja sigui artística, científica, humanitària o de pensament, hi
trobo sempre un tret comú: el treball. Són gent que ha treballat molt. També hi
trobo una actitud compartida: la perseverança. I la llum d’un cert
convenciment, una mena de fe no només en un, una mateixa, sinó en el que s’està
fent. Aquesta força interna és incombustible malgrat les circumstàncies
exteriors, que poden ser molt adverses. En el camp de l’art, recordem el cas
paradigmàtic i tràgic de Vincent Van Gogh. O el de J.M.W. Turner (recomano de
veure la pel.lícula biogràfica Mr. Turner,
dirigida per Mike Leigh), que amb una pila d’anys d’un cert èxit a l’esquena,
de sobte va haver de suportar les burles dels qui no van entendre una evolució
que va donar lloc a les que avui són considerades les seves millors obres: unes
pintures que resulten gairebé abstractes perquè perseguien el moviment i els
canvis de la forma i de la llum.
Per fer una obra, la que sigui, sens dubte s’ha d’estar inspirat. Però el
treball és imprescindible. Immersa en les pàgines de dues biografies publicades
recentment (de les quals també recomano la lectura!), constato en els
biografiats aquesta manera de treballar sense desmai, i amb els vents no bufant
precisament a favor. Potser aquest obrar a contracorrent, malgrat l’esforç i
convicció íntima que demana, és el que acaba consolidant una personalitat
potent, a vegades carismàtica i tot.
I és que la facilitat i el treballar justet no ha donat mai gaires fruits.
Aquest impuls constituït per una mescla de talent, coratge i voluntat com a
motor per a la cristal.lització d’una obra, el posa de manifest Cathleen
Medwick, reconeguda columnista de grans revistes americanes, a Teresa de Jesús. Una mujer extraordinaria (Maeva). Medwick ha fet un treball biogràfic de la santa d’Àvila de gran
nivell, ja que no es tracta d’una hagiografia sinó d’una molt completa
biografia (erudita, ben documentada i escrita amb estil literari) d’una dona
genial, però, com sabem, de personalitat molt complexa. El prologuista del
llibre, el també escriptor Pablo d’Ors, diu de Teresa de Jesús que els éssers
veritablement grans no s’assemblen a ningú i que amb la seva manera de fer
inauguren una nova humanitat.
El mateix podria dir-se de Raimon Panikkar, del qual acaba de publicar-se
la primera biografia després de la seva mort, el 2010: Panikkar. Una biografia (Fragmenta Editorial), escrita pel teòleg
polonès arrelat a Verona, Itàlia, Maciej Bielawski. Il.luminar sense
prejudicis, sense mitificar o desmitificar (sempre hi ha la temptació d’una
cosa o l’altra) en una biografia la complexitat humana i intel.lectual del
teòleg i filòsof Raimon Panikkar, és un repte que Bielawski ha assolit amb
honestedat intel.lectual. En aquesta biografia s’ofereix un retrat que tot
prenent en alta consideració l’obra d’un pensador de grans intuïcions
metafísiques que tant es van avançar al temps, s’hi mostra la vivacitat, amb
les lògiques llums i ombres, de l’home fora del comú que la va dur a terme: un
treballador incansable que alhora que viatjava i donava classes a l’Índia i als
Estats Units, va escriure els milers i milers de pàgines que conformen l’Opera Omnia, el volum i vàlua de la qual
podem posar al costat de l’obra de Ramon Llull.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 23 de gener de 2014.
A la imatge, una de les famoses pintures de Turner, la
del tren en marxa)
