A l’hora d’esmorzar vam llegir al
diari salmantí La Gaceta que Alba de Tormes celebrava la seva festa major
d’estiu, festa que commemora la transverberació de Teresa de Jesús. Érem tan a
prop que vam decidir anar-hi.
Perquè em va colpir fins al moll
dels ossos, alguna vegada he explicat la sensació pètria, mineral, que em va
amarar, ja fa molts anys, una missa de dissabte a la tarda a l’església d’una
escola de franciscans. Érem pocs, i segurament la majoria amb el cor neulit o
fe inexistent o de compromís, no sé com dir-ho, inclòs el capellà que celebrava
d’esma. Vaig sortir plorant d’aquell oratori: aquella fredor em va calar a
l’ànima.
A Alba de Tormes aquest dia 25 d’agost
vaig sentir a flor de pell una egrègora càlida i embolcalladora que venia de la
gent que esperava la sortida de la imatge de la santa del convent de clausura de
les Madres Carmelitas. Aquest dia la imatge es passeja en processó pel centre històric
del petit poble abans de l’eucaristia que es celebra al temple de l’Anunciació,
al costat mateix del convent. Espontàniament em van saltar les llàgrimes d’emoció.
El que transpirava aquella part del cos comunal d’Alba de Tormes (no hi era pas
tota la població, és clar) no era una entelèquia, sinó una experiència espiritual
viva. Vaig experimentar una sensació semblant fa dos anys en l’entrada de san
Fèlix a la basílica de Santa Maria en la festa major de Vilafranca del Penedès.
(a la imatge, el moment en què la imatge de Teresa de Jesús surt del convent de les carmelites d'Alba de Tormes, població on va morir)
