A penes coneixem la filòsofa jueva Edith Stein, assassinada a Auschwitz, i menys encara coneixem Teresa Benedicta de la Creu, nom que Edith va prendre com a carmelita, que li farà dir: «Soc al lloc que pertanyo des de fa temps». Ser monja no la va alliberar de la mort, així les gastava la prepotència i criminalitat del nazisme.
Teresa Benedicta
de la Creu, que actualment és copatrona d’Europa, va ser una dona d’idees no
només filosòfiques sinó també espirituals. Edith Stein va professar l’any 1933.
La contemplació i la mística no són pas contràries a l’acció: a la seva cel·la,
l’any 1936 va acabar d’escriure Ésser finit i ésser etern, una obra que es considera el seu testament
intel·lectual i espiritual al mateix temps. Des del monestir la carmelita conversa vivia amb una gran
preocupació els esdeveniments polítics. La
nit del 8 al 9 de novembre de 1938 es va desfermar la fúria de l’odi racial que
la història coneixerà com «la nit dels vidres trencats», l’horror de la qual
hem vist reflectit en tants films que exposen com les botigues jueves són
assaltades i saquejades i els ciutadans jueus són apallissats. Una persecució
frenètica i salvatge es va desencadenar contra els jueus.
La biografia d’Edith Stein té moments
d’una gran intensitat, també afectiva, que ja comença en la infantesa i
adolescència: «En el meu interior hi havia, a més, un món amagat. Tot el que
veia i sentia durant el dia ho elaborava dins meu. Veure un borratxo, per
exemple, em feia una impressió que em perseguia dia i nit i em turmentava».
Veure la indigència de les ànimes alienes turmentava el seu cor de noia.
El 2 d’agost de 1942, vint-i-sis anys
després de la defensa de la seva tesi doctoral sobre l’empatia, la Gestapo va
detenir les germanes Edith i Rosa Stein. Els presos eren despullats de totes
les seves escasses pertinences i de tot el que els identificava com a persones
amb una vida anterior i dignitat humana. Els noms eren substituïts per números.
Teresa Benedicta va ser retornada amb gran violència als seus orígens jueus en
ser despullada del seu hàbit. Així espoliada va entrar a la càmera de gas. No
es pot dir que Déu no fos a Auschwitz: hi era en el cor de persones com Edith
Stein, que, preveient aquell final, havia dit: «Accepto la mort que Déu m’ha
destinat».
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 3 de novembre de 2023. A la imatge, Edith Stein)
