El nostre primer record, diu el
professor Martin A. Conway, estudiós de la memòria, és als tres anys i quatre
mesos. Abans és difícil recordar res. La meva mare sempre m’explica que quan de
molt nena em vaig trencar la cama, la gent venia a la meva habitació de la
clínica per escoltar el relat dels fets. Sembla ser que ho explicava amb gran
detall, i només comptava tretze mesos! No en tinc memòria. En canvi sí que tinc
‘memòria’ d’un fet molt més antic en el temps i que relaciona un fet i una
paraula: posar-se dempeus i pronunciar-la. En el record em ‘veig’ dempeus en el
llit de baranes, a la cambra dels meus pares, un diumenge al matí (que era
diumenge m’ho ha dit la meva mare). M’he alçat del llit i dic: Papa, així, molt clarament. És la
primera paraula que vaig pronunciar. La memòria familiar diu que encara no
havia complert els vuit mesos i que vaig començar a parlar molt aviat. El
professor Conway diu que ningú no sap si el que recorda va passar de debò (jo
més aviat diria de la manera com ho recorda). Pel que fa a mi, només puc dir
que aquest record tan antic m’ha acompanyat sempre.
(extret de La capsa verda)
