Deseixides de la matèria se m’apareixen les figures del passat. Els teus morts, a dir d’algú. Morts? És amb la seva ànima que parlo. No en queda res de la seva carn florida a les tombes. Són al meu cap, poblant la memòria. Són més enllà, o més ençà, de l’instant detingut en una fotografia. Són eternitat.
(a la fotografia, l'àvia Maria Ferrer i Queraltó)