La primera setmana d’octubre d’aquest 2024 vam ser a Mallorca
i vam viure una autèntica primavera de tardor. L’última vegada que hi havíem
estat era l’hivern del 2016: els ametllers estaven florits, però a la cartoixa
de Valldemosa encara hi havia una mica de la neu que havia enfarinat el
paisatge. Per tants motius paisatgístics i culturals, a Mallorca, com a París,
sempre s’hi torna. Havíem fet una llista d’espais que volíem visitar, entre
ells el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany que hi a Llucmajor, el
poble on va néixer Toni Catany l’any 1942. Catany va morir el 14 d’octubre de
2013. Hi va treballar molt, en aquest projecte que havia de preservar el seu llegat
fotogràfic, com bé recorda Antoni Garau en la publicació Record de Toni Catany (Ajuntament de Llucmajor, 2015), però no va poder veure realitzat el seu
somni: el Centre Internacional de Fotografia es va inaugurar el 10 de juliol de
2014.
L’any 2006 Toni
Catany va publicar el llibre Venessia (Lunwerg
Editores). És una obra que recull el trajecte i evolució de la seva personal mirada
sobre una de les ciutats més fotografiades del món: un gran desafiament i un
gran atractiu artístic, devia representar per al genial i premiat fotògraf, que
sempre va vindicar que era autodidacta: Toni Catany va viatjar nombroses vegades
a la ciutat dels canals i palaus com joies de pedra: «Venècia em provoca sensacions que fan que em senti
identificat amb el seu paisatge urbà. Hi he trobat el material just per
mostrar-me, a través de les imatges que m’ofereix, el meu paisatge interior».
Vaig parlar de Venessia en un article publicat el 29 de setembre de 2006 en aquest mateix mitjà. Vaig fer-li a mans l’article. En la conversa, tantes vegades sobre temes d’art i artistes, vam comentar el descobriment recent que jo havia fet de l’obra plàstica d’Odilon Redon, com m’havia seduït l’aura de misteri que es desprenia de les seves obres més simbòliques. Devia prendre bona nota del meu entusiasme perquè en la propera vegada que ens vam trobar Toni Catany em fa oferir un llibre sobre Odilon Redon publicat per Fratelli Fabbri Editori, aleshores introbable. Així era Toni Catany, sempre brillant i sorprenent en les seves fotografies: art pur que se suma al record d’una personalitat elegant, atenta i sensible.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 31 d'octubre de 2024
