Podria dir, com l’artista Louise
Bourgeois, que durant tota la vida he volgut dir una mateixa cosa, si bé he
emprat llenguatges (artístics i personals) diferents. No haver-ho aconseguit no
em desanima fins al punt de desistir, ja que desil.lusiona i és cansat. Em
mantinc desperta i activa, i sobretot esperançada. Cada vegada que començo
alguna cosa em dic: ara, potser.
(la senyora Gata de la foto també confia en la vida...)
