Juliana
Morell, nascuda al carrer de la Cendra de Barcelona l’any 1594 i morta a
Avinyó, França, l’any 1653, era filla il·legítima de l’erudit Joan Antoni
Morell, filla adoptiva de Joana i filla natural de Bartomeua. Joan Antoni
Morell era mercader, botiguer i canvista i va educar la filla segons els
paradigmes humanistes des de l’edat de quatre anys, quan va descobrir les seves
aptituds intel·lectuals. Estudiant vuit hores al dia, als dotze anys Juliana ja
dominava el llatí, el grec, l’hebreu, el castellà i el francès, i va estudiar filosofia,
teologia, arts i dret, matèries en les quals va destacar fins al punt de
defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió. Juliana Morell s’havia
refugiat a la ciutat francesa amb el seu pare quan aquest va ser acusat
d’homicidi. Als tretze anys va sentir la crida a la vida religiosa. En realitat
va voler fugir del matrimoni que el pare li havia concertat i va entrar al
monestir de Santa Praxedes d’Avinyó, on va professar com a dominica. Va ser
priora tres vegades. En la pau del convent, Juliana Morell va dur a terme una
tasca intel·lectual i espiritual al nivell de les seves capacitats. D’humanista
polifacètica, Morell es va convertir en una autora espiritual amb l’escriptura
d’Exercices spirituelles sur l’eternité,
així com d’una història del restabliment i la reforma del monestir de Santa
Praxedes. A la Universitat de Barcelona s’han conservat cinc llibres de la seva
biblioteca amb l’exlibris manuscrit i es poden veure en l’exposició. La
curadora, Georgina Rabassó, escriu en els crèdits: «El seu pensament articula la lògica i la mística
eròtica d’una manera orgànica i fluïda, tenint com a resultat la dissolució
d’una paradoxa. Per a Juliana Morell, raó i amor van de bracet: l’una pondera
les decisions i l’altre connecta les persones entre si i amb la divinitat». «També
destaquen, especialment en un monestir reformat, les seves referències a la
versió hebrea dels versets bíblics. De
fet, Juliana va assumir el repte d’intentar compatibilitzar els seus antecedents
jueus i la seva participació a la Contrareforma».
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 2 de febrer de 2024. A la imatge, una fotografia del vestit que Juliana Morell va portar quan va defensar la seva tesi a la casa paterna de Lió)
