Fa poc el president
Obama va inaugurar el Museu Nacional d’Història i Cultura Afroamericana, on es
visualitza la història dels esclaus negres als Estats Units. Posar de manifest
una vergonya nacional honora les víctimes i les restaura de la violència de
l’esclavitud que van patir de forma tan injusta com cruel. Aquest tipus de
museus es fan perquè es reconeixen les raons morals que han d’emparar la
llibertat de pobles, col.lectius i persones.
Vaig recordar aquest esdeveniment que
potser ha arribat una mica tard, però ha arribat, esdeveniment que reconeix les
raons morals de col.lectius i persones dels EUA, mentre llegia La nació necessària (Angle Editorial), l’assaig
de filosofia política de Joan Vergés Gifra, premi Ramon Trias Fargas. Aquest
professor diu que els catalans, que no tenim armes ni diners ni ambaixades ni
aliats poderosos, tenim una força fonamental per sortir-nos-en amb el procés
sobiranista: raons morals.
Les raons morals són imbatibles, o ho
haurien de ser en les societats democràtiques o amb vocació d’assolir la plena
democràcia. Hi ha antigues raons històriques de voluntat d’esclafament de Catalunya,
de persecució i aniquilació de la llengua i la cultura (Josep Benet parlava de
genocidi cultural), i de maltractament econòmic fins i tot en els darrers
temps, teòricament democràtics. Són raons fortes, de pes, raons que alimenten
per elles mateixes el desig d’autodeterminació de tants catalans. Però hi ha
una raó encara més poderosa: la raó moral, un dret humà, es miri com es miri.
Però hem d’explicar-ho bé perquè no es vol sentir, potser perquè s’hauria de
reconèixer aquesta raó moral.
Amb tot, imaginem, diu Vergés, que algú fa
la pregunta: “Catalunya, perquè té dret a la independència?” La resposta és tan
senzilla com concloent, ja que no mira només al passat sinó que descriu el
moment present, el moment definitiu en el qual hem pres consciència d’una manca
total d’eines per a desenvolupar-nos com a persones autònomes i amb totes les
potencialitats, i això val per a tots els catalans, siguin o no
independentistes, tots som al mateix vaixell: “Catalunya té dret a la independència
perquè els fets recents i la història demostren que l’Estat espanyol no
reconeix Catalunya com a nació ni té la intenció de fer-ho (el subratllat
és meu). Aquest no reconeixement constitueix una injustícia, perquè els
catalans han demostrat reiteradament que Catalunya és una nació. En tant que
nació [maltractada i menystinguda] té dret a crear un estat propi si una
majoria de catalans així ho desitgen”.
La nació és, doncs, tan necessària com un
dret fonamental i moral del catalans. I els demòcrates, d’aquí i d’allà, haurien
de recolzar aquest dret com amb pretensions universalistes recolzen els drets
d’altres pobles. No es pot ser tan cínic, no es pot parlar dels drets humans i
morals dels més diversos pobles i nacions del món sense respectar i reconèixer els
drets dels pobles d’una Espanya que es nega a reconèixer a ser plurinacional.
(article publicat a El 3 de vuit, 7 d'octubre de 2016. Imatge de l'estelada penjada a casa nostra un 11 de setembre)
