Sóc Lilith, la
desconeguda.
S’ha escrit molt, sobre
mí,
sense haver-me escoltat.
Per malobedient se’m va
enviar a l’exili.
L’exili és la meva pàtria,
però en el pelegrinatge,
un saber incògnit s’obre pas.
Saber hermètic per a qui
no veu
que el dia i la nit procedeixen
de la mateixa força,
que el somni i la vigília
s’abracen d’amagat.
Eva, la segona, es plany
perquè voldria ser com jo:
una
dona lliure,
nascuda per ella mateixa,
no del costat d’Adam.
(El somriure de Lilith és un poema que pertany al llibre inèdit El somriure de l'esfinx. A la imatge, Lilith, una figura llegendària hebrea, o Isthar, una figura de la cosmologia mesopotàmica)
