Tot és perible. La
immobilitat és reaccionària perquè en la vida tot és mòbil i canviant. També les lleis i constitucions humanes. Les mentalitats evolucionen, i, si no, malament
rai.
Biblioteques i hemeroteques no només són
un tresor de coneixements sinó que, a més, mostren en el present estadis de l’evolució
humana. Així m’apareix entre els meus llibres d’antropologia i etnologia Resumen de etnología. Las etapas de la
cultura, de Francisco Jordá Cerdá, editat per Editorial Seix Barral l’any
1951, l’any que vaig néixer. Jordá diu: La
cultura es el resultado de la acción del hombre sobre las fuerzas de la
Naturaleza. Fins aquí, bé, perquè ja li podem perdonar que no esmenti les
dones. Llavors la nostra societat era lluny de les reivindicacions feministes
que vam dur a terme amb força la nostra generació.
Per
això fa mal a l’enteniment llegir: El
hombre por su naturaleza es un ser activo y vertido hacia el exterior. Le atrae
la lejanía y lo abstracto. Dispara su intelecto a la caza de ideas igual que
dispara su arco o fusil para cazar animales. La mujer por el contrario es constitutivamente
pasiva, no razona, sino siente e intuye, prefiere la contemplación y es
amante del trabajo continuado y sencillo, no brilla por sus ideas y sí
tan solo por sus sentimientos. Els subratllats són meus. Mots d’escàndol.
Segons aquestes idees, les dones fa dies
que hem deixat de ser dones d’aquesta forma, si és que mai hem sigut així. Poso
l’exemple que tinc més a prop: no sóc passiva, raono, potser massa i tot pel
que és convenient en una societat que mal interpreta la igualtat i talla el cap
a qui pensa pel seu compte. Les meves idees potser no brillen de forma genial, però
haberlas hailas. D’ençà l’escrit de
Jordá sens dubte hi ha hagut un salt de mentalitat que fa que es compleixi
l’única llei estable, que ho és de la natura i de la cultura: l’evolució, també
de les idees.
(article publicat al Diari de Vilanova, 7 d'abril de 2017)
