La figura de l’Àngel és recurrent
en la poesia de Rilke. No l’àngel dels infants educats en els anys cinquanta en
el nostre país, tot i que aquella figura es podia alliberar del pes del
nacionalcatolicisme i créixer espiritualment en nosaltres en la mateixa mesura
que maduràvem. L’Àngel rilkeà és una potència que encarna el bell i el terrible
(per desconegut) de l’existència, l’obertura al misteri, a l’infinit.
(Imatge de l'Anunciació en un fresc de l'església de Certaldo, lloc on va morir Bocaccio, presa aquest juny passat)
